El Suprem resoldrà el recurs de Torra l'últim trimestre del 2020

MadridEl Tribunal Suprem resoldrà el recurs de cassació del president Quim Torra contra la sentència condemnatòria per desobediència durant l'últim trimestre del 2020. Segons fonts judicials consultades per l'ARA, la previsió inclou el possible retard que suposa i encara suposarà la suspensió de l'activitat judicial pel coronavirus.

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va condemnar el 19 de desembre del 2019 el president de la Generalitat a un any i mig d'inhabilitació i a una multa de 30.000 euros per un delicte de desobediència comès per autoritat o funcionari públic, al desobeir "sense que hi hagués cap circumstància que modifiqués la seva responsabilitat" l'ordre de la Junta Electoral Central de retirar dels edificis públics símbols independentistes.

Un d'aquests símbols era la pancarta que demanava la llibertat dels presos -acusats llavors dels delictes de rebel·lió, desobediència i malversació- que penjava del Palau de la Generalitat durant la campanya de les eleccions generals del 28 d'abril del 2019.

El TSJC es va abstenir de sol·licitar en la seva sentència l'aplicació dels preceptes legals que li haurien permès -teòricament- plantejar l'execució immediata de la pena d'inhabilitació, prendre-li l'acta de diputat i precipitar el debat sobre si això implicava també apartar Torra de la presidència de la Generalitat.

Estratègia del PP

No obstant això, el Partit Popular ja tenia dissenyada una estratègia per aconseguir fer fora Torra immediatament, a través d'un ardit: retirar-li l'acta de diputat. Com? Fent ús del precepte que no va utilitzar el TSJC: la "inelegibilitat sobrevinguda" (article 6.2 b) de la llei orgànica del règim electoral general, la Loreg). Si Torra deixava de ser diputat, calculava el PP, perdria el seu càrrec de president, perquè segons l'Estatut d'Autonomia català (article 67.2), el màxim mandatari és elegit pel Parlament entre els seus membres.

El 27 de desembre, doncs, Pablo Casado va anunciar la presentació d'un recurs davant la Junta Electoral Central (JEC), amb la convicció que la victòria era factible.

El divendres 3 de gener del 2020, la nit anterior a la sessió d'investidura de Pedro Sánchez, la JEC adoptava l'acord, en una votació de 7 vots contra 6, de sol·licitar la retirada de l'acta. En el debat d'investidura, Pedro Sánchez va retreure a Casado aquesta maniobra, que va qualificar d'"ardit" jurídic.

I encara que a Torra li van prendre l'acta, el Parlament català va frenar, després de mantenir posicions contradictòries, la seva destitució. L'Estatut planteja que el cessament del president es farà si es produeix una inhabilitació mitjançant sentència ferma, però deixar de ser diputat no és causa de cessament. Aquest va ser el criteri adoptat.

La sentència va ser recorreguda en cassació per Torra davant la sala segona del Tribunal Suprem el 4 de febrer del 2020. Dos dies més tard, el 6 de febrer, la sala segona, secció tercera, passava el recurs a informe de la Fiscalia del Suprem i de Vox, que està personat com a acusació particular, alhora que designava com a ponent el magistrat Miguel Colmenero.

El 24 de febrer, la fiscal del Suprem, Pilar Fernández Valcarce, va impugnar el recurs i va sol·licitar, igual que Vox, la seva inadmissió ad limine (d'entrada), encara que va demanar que si s'admetia a tràmit no es concedís la vista que sol·licitava Torra.

La defensa del president va presentar el 3 de març un escrit oposant-se als arguments de la fiscal.

Qui seran els magistrats que decidiran si s'admet a tràmit el recurs de Torra?

La sala d'admissió de recursos de cassació interposats a la sala segona del Tribunal Suprem procedents d'altres audiències, segons l'acord de l'11 de desembre de 2019, està formada -per al període de l'1 de gener al 31 de desembre del 2020- pel president de la sala segona, Manuel Marchena, i pels magistrats Colmenero i Susana Pol. Aquesta sala només es pronuncia sobre si el recurs ha de ser admès o no a tràmit, assumpte per al qual es designa, per torn, a una altra sala.

Fonts judicials consultades per l'ARA assenyalen que la sala d'admissió no privarà un president de comunitat autònoma de la segona instància judicial que representa el Suprem, i per tant l'admetrà a tràmit.

El magistrat ponent, Colmenero, portarà a aquesta sala la seva proposta, i serà aquesta la que decidirà si admet a tràmit el recurs de cassació, i, a més, si accepta, com demana la defensa de Torra, la celebració d'una vista per exposar els punts de vista de totes les parts, iniciativa a la qual s'ha oposat la fiscal.

Torra aparca les eleccions

La resolució sobre el recurs al Tribunal Suprem torna ara a ser rellevant perquè el president Torra ha aparcat, per la lluita contra el coronavirus, la convocatòria d'eleccions autonòmiques a Catalunya, segons va manifestar dijous passat, 16 d'abril.

Fins llavors seguia vigent de facto l'afirmació de Torra, feta el passat 29 de gener, segons la qual convocaria eleccions anticipades un cop aprovats els pressupostos de Catalunya. Torra va donar per trencada la coalició de govern entre JxCat i Esquerra Republicana de Catalunya.

El Parlament ha convocat, precisament, una sessió divendres, 24 d'abril, per aprovar, durant la tarda, els pressupostos del 2020.

Per tant, el coronavirus ha provocat l'extensió d'una legislatura que es donava per acabada després de l'aprovació dels pressupostos.

Sembla ara previsible que serà en l'últim trimestre del 2020, una vegada es resolgui el recurs de cassació de Torra, quan es replantejarà la convocatòria d'eleccions autonòmiques.

La dotzena legislatura catalana va començar el 17 de gener del 2018, al constituir-se el Parlament, i finalitzarà el gener del 2022. Si el Suprem confirma la sentència i inhabilita Torra en algun dels últims tres mesos del 2020, el president podria dissoldre el Parlament i convocar al voltant d'aquestes dates les eleccions per a un dels 54 dies naturals posteriors.