Testimoni de càrrec contra Trapero

El veritable judici comença amb el coronel Pérez de los Cobos, que declara dilluns i dimarts

El veritable judici sobre el comportament dels Mossos el 20 de setembre del 2017 i l'1 d'octubre comença aquest dilluns, completades les declaracions dels acusats dijous passat, 23 de gener.

El testimoni estrella és el coronel Diego Pérez de los Cobos, cap de la comandància de la Guàrdia Civil de Madrid des del març del 2018, que declararà, segons està previst, aquest dilluns i dimarts, dies 27 i 28 de gener. El comissari Ferran López declararà dimecres 29.

Pérez de los Cobos va ser designat "director tècnic" per la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya per a coordinar als Mossos, la Guàrdia Civil i la Policia Nacional el setembre de 2017 d'un dispositiu que va fracassar a l'hora de frustrar la votació de l'1 d'Octubre.

Pérez de los Cobos ja va aconseguir que el Tribunal Suprem assumís en la sentència del 14 d'octubre del 2019 que Trapero va muntar una aparença de dispositiu de repressió per a l'1 d'Octubre, una complicitat que tenia com a finalitat, en realitat, facilitar la votació. La teoria de la comissió de delicte per omissió va aconseguir, doncs, l'aval del Suprem.

El debat, com explica gràficament una font jurídica familiaritzada amb la causa, és senzill: "La qüestió era pegar o no pegar hòsties. I en això hi ha diferents graus de responsabilitat". Trapero no estava per la feina i va maniobrar entre dos focs. El fiscal donarà suport a Pérez de los Cobos per provar que no va complir la llei.

Al començar el judici, dilluns passat, dia 20 de gener, el fiscal Pedro Rubira va fer un elogi de l'advocada Olga Tubau, defensora de Trapero, i va recordar obliquament els crims dels GAL (Grups Antiterroristes d'Alliberament). El que passa és que Olga Tubau va ser advocada de la primera víctima del terrorisme d'Estat el desembre del 1983, l'industrial francès Segundo Marey, segrestat al seu domicili d'Hendaia al ser confós amb un membre d'ETA. Va ser alliberat després de nou dies de captiveri.

Durant el judici del segrest, celebrat al Saló de Plens del Suprem, el tribunal va citar d'ofici i de manera sorprenent dos acaraments de l'exministre de l'Interior del govern de Felipe González, José Barrionuevo, amb l'exgovernador civil de Biscaia, Julián Sancristóbal, i el secretari general de Partit Socialista de Biscaia, Ricardo García Damborenea, per al 9 de juny del 1998.

Barrionuevo, davant la fermesa de Damborenea a l'hora de sostenir que l'operació havia estat autoritzada pel llavors ministre, va perdre els papers i li va dir "delator". En la sentència, el punt H dels fets provats assenyala la importància dels acaraments per desestimar la declaració autoexculpatòria de Barrionuevo.

La diligència d'acarament, regulada pels articles 451 i 454 de la llei d'enjudiciament criminal, ha caigut pràcticament en desús. Es tracta d'un acte que es convoca en última instància, en el procés de recerca o en el judici oral, i que consisteix a confrontar diversos acusats, testimonis o a tots dos entre si, quan del resultat de les seves declaracions es puguin desprendre contradiccions sobre els fets narrats.

Durant el judici del Procés, la defensa l'exconseller d'Interior Joaquim Forn va sol·licitar l'acarament entre el coronel Pérez de los Cobos i el comissari Ferran López, davant la contradicció dels seus testimonis, però el tribunal va denegar la sol·licitud.

El testimoni de Ferran López era i és important per ser, l'octubre del 2017, número dos de Trapero, però també pel fet que va ser nomenat cap dels Mossos el 28 d'octubre només unes hores després que el ministre de l'Interior, Juan Ignacio Zoido, destituís, en aplicació de l'article 155 de la Constitució, Trapero. Zoido, precisament, havia proposat el 23 de setembre del 2017 a la Fiscalia del TSJC el nomenament de Pérez de los Cobos com a "director tècnic" de la coordinació dels Mossos, Policia Nacional i Guàrdia Civil per impedir el referèndum.

¿Es produirà l'acarament entre Pérez de los Cobos i López en el judici oral de l'Audiència Nacional?

Tot i que els relats siguin contradictoris –que ho seran–, fonts jurídiques assenyalen que la diligència dependrà tant de les parts implicades com del tribunal. Ni la defensa de Trapero ni la dels altres acusats té previst sol·licitar l'acarament.

El tribunal que presideix la magistrada Concepción Espejel podria fer-ho d'ofici en cas de tenir dubtes a l'escoltar les narracions de Pérez de los Cobos i López.