Jo acuso

La Moncloa veta la magistrada Rosell de la llista progressista del CGPJ sense resistència de Podem

ERNESTO EKAIZER
ERNESTO EKAIZER

La magistrada Victoria Rosell ha sigut vetada com a candidata a vocal del sector progressista en el Consell General del Poder Judicial (CGPJ), després que el seu nom fos inclòs a la llista elevada per la ministra de Justícia, Dolores Delgado, al Palau de la Moncloa. El portaveu del Partit Popular a les negociacions, Rafael Catalá, no va objectar la presència de Rosell ni de cap candidat, d'acord amb el pacte de designar 11 vocals progressistes i 9 de conservadors a canvi de la presidència del Tribunal Suprem i el CGPJ per a l'actual president de la Sala Segona, Manuel Marchena. No s'han donat explicacions sobre aquest veto. Pablo Iglesias hauria informat Rosell que defensava la seva candidatura i en conèixer la seva depuració hauria mostrat la seva contrarietat. Fonts governamentals consultades per l'ARA asseguren que el president del govern, Pedro Sánchez, no se sentia còmode amb la candidatura de Rosell. I fa l'efecte que Iglesias no va oposar resistència al veto de Sánchez.

La cursa de Rosell com a vocal del CGPJ, un nomenament que es donava per fet, ha quedat truncada misteriosament dos anys després que una investigació del Tribunal Suprem acabés, el 2016, amb la seva carrera política. La campanya política i mediàtica contra la magistrada nascuda a Múrcia, crescuda a Valladolid i instal·lada a Canàries des de fa vint anys, va començar el novembre del 2015. La titular del jutjat d'instrucció número 8 de Las Palmas es va presentar a les llistes de Podem al Congrés de Diputats com a candidata a diputada en les eleccions del 20 de desembre del 2015.

El llavors ministre del govern del PP José Manuel Soria es querella a primers de desembre del 2015 als jutjats de Madrid contra Rosell per les seves afirmacions durant la campanya electoral segons les quals el polític canari havia instrumentalitzat a la Fiscalia. La Fiscalia de Las Palmas, després de la filtració de presumptes irregularitats de Rosell a mitjans de comunicació (relacions comercials entre la seva parella i l'empresari Miguel Ángel Ramírez, investigat per delictes fiscals), sol·licita a primers de desembre del 2015 un informe al seu successor en el jutjat número 8 de Las Palmas, el jutge Salvador Alba, qui informa d'aquestes irregularitats.

Εl 20 de desembre, Rosell surt elegida diputada i la Fiscalia arxiva, després d'investigar la informació del jutge Alba, les diligències. Però el ministre Soria, que canvia d'advocat, de Nicolás González Cuéllar a Eligio Hernández, és advertit que l'informe d'Alba –en principi reservat– permet reciclar la seva querella inicial i ampliar-la amb les dades sobre un presumpte delicte de retard de la instrucció de la causa contra l'empresari Ramírez per interès personal.

Hernández presenta una querella davant del Tribunal Suprem per aquesta presumpta conducta que s'enquadra en delictes de suborn i prevaricació. El text conté paràgrafs de l'informe reservat del jutge Alba elevat a la Fiscalia. La sala d'admissió, que presideix el magistrat Manuel Marchena i al qual també li toca la ponència sobre la querella, sol·licita informe a la Fiscalia del Suprem el març del 2016. Els fiscals es pronuncien a favor de l'arxiu.

El jutge Alba envia al CGPJ un informe en el qual denuncia les presumptes irregularitats de Rosell. El 13 d'abril, la sala d'admissió del Suprem demana un informe a Alba, que l'envia el 23 d'abril i, a més, informa personalment la Sala Segona sobre aspectes de l'informe. Fonts judicials apunten que de tornada a Las Palmas el jutge Alba expressa la seva satisfacció per l'impacte de les seves explicacions a Madrid.

El 26 d'abril, el magistrat Marchena dicta en la seva qualitat de ponent l'acta d'admissió a tràmit de la querella presentada per l'advocat Eligio Hernández. Es dona la circumstància que Hernández ha sigut fiscal general de l'Estat del govern de Felipe González el 1992 i és ell qui promou el trasllat del fiscal Marchena a Madrid per incorporar-lo a la secretaria tècnica de la Fiscalia General de l'Estat. A tot això, la Fiscalia havia sol·licitat l'arxiu.

La decisió suposa un cop definitiu per a la carrera polític de la magistrada Rosell: el codi ètic de Podem exigeix la renúncia a l'escó en ser admesa a tràmit la querella contra ella. Quinze dies després, l'empresari Ramírez destapa la trama de corrupció: aporta al jutjat un enregistrament amb la conversa en la qual el jutge Alba li proposa un pacte el 16 de març del 2016 a canvi d'una declaració arreglada contra Rosell.

Rosell ja havia sol·licitat en diverses ocasions al Suprem que havent deixat de ser aforada la seva causa passés al Tribunal Superior de Justícia de Canàries. Però el Suprem va retenir les diligències.

El 12 de maig del 2016 el CGPJ obre expedient disciplinari contra el jutge Alba. I l'endemà, 13 de maig, el Suprem, que rebutja l'arxiu de les actuacions sol·licitat per Rosell, accedeix a enviar la causa al TSJ de Canàries, que, el 26 de maig obre una investigació sobre el jutge Alba.

Els càrrecs contra Rosell són arxivats i el TSJC obre el 8 de maig del 2018 judici oral contra el jutge Alba. Victoria Rosell ha revelat que, en una trobada amb el magistrat Marchena, Marchena li va dir que va admetre la querella enganyat per l'informe del jutge Alba.

"Em sembla afirma Rosell que li va dir un exercici d'honestedat que reconeguis que t'has equivocat , enganyat per altres"