09/01/2018

El boc expiatori desafia el sacerdot

3 min
Rodrigo Rato, moments abans de comparèixer al Congrés

MadridRodrigo Rato va enviar dos missatges a Miguel Ángel Paniagua, portaveu del Partit Popular a la comissió d’investigació de la crisi bancària, en els dies previs a la seva compareixença.

“Si et fiques personalment amb mi, no callaré: et diré coses molt fortes”. En la primera part de la seva declaració encara era difícil preveure quin seria el desenllaç, perquè Paniagua parlava al final.

I, per fi, el portaveu popular es va ficar amb Rato, a qui va acusar d’haver fet un mal considerable al partit i d’haver perdut tot el seu prestigi. I va rematar: “Dubto que li hagi compensat el possible benefici econòmic tenint en compte que ha arruïnat la seva carrera política”.

En declaracions a aquest cronista ahir al vespre, Rato evocava els seus avisos a Paniagua i recordava que no té res a perdre, que durant cinc anys només s’ha expressat als tribunals i que el Congrés li havia donat una ocasió que no havia volgut desaprofitar.

Per això va deixar anar el que tenia preparat en cas que el PP l’ataqués personalment. És a dir: el pla del partit i del govern de Rajoy per ficar-lo a la presó.

Segons va explicar, a finals de gener del 2015 la ministra Fátima Báñez va parlar amb la seva secretària i col·laboradora, Teresa Arellano, per suggerir-li que s’apartés de Rato perquè no havia declarat a Hisenda tot el que li tocava. I va afegir que, dies abans de la seva detenció, el 16 d’abril del 2015, hi va haver tres persones que el van advertir que el govern el volia ficar a la presó. Entre aquestes persones, “un ex alt càrrec del PP”.

Qui és aquest “ex alt càrrec”? En la conversa amb aquest cronista, Rato va subratllar que hauria sigut una persona molt rellevant del PP en el passat. No va voler revelar-ne el nom. Fonts polítiques assenyalen que es tracta de l’expresident del govern espanyol José María Aznar.

En una reunió social a Madrid l’any 2015, segons va revelar l’expresident de la Comunitat de Madrid Ignacio González a aquest cronista, Aznar va dir que el govern Rajoy volia “convertir Rodrigo Rato en un boc expiatori” dels problemes de corrupció i el sistema financer. González formava part del cercle de persones a qui es dirigia Aznar.

Rato va explicar també que el rescat de l’economia espanyola a l’estil del de Grècia, Portugal o Irlanda no va ser possible per la mida de la quarta economia de l’eurozona i perquè hauria suposat també la caiguda d’Itàlia. Això va conduir l’Eurogrup a dissenyar un rescat bancari de 100.000 milions.

Per fer-ho, va dir, calia inflar la crisi de Bankia, encara que suposés aportacions de capital públic (19.000 milions addicionals als 4.765 ja canalitzats) molt més elevades a les requerides.

La versió de Rato topa frontalment amb les del ministre Guindos i Rajoy, que mantenen haver “salvat” l’economia espanyola del rescat el 2012. D’aquest rescat no n’hi ha proves; sí que n’hi ha del bancari, que es va fer el juny del 2012 després de la nacionalització de pèrdues de Bankia.

En acabar, Rato va adonar-se'n que s'havia oblidat esmentar un fet que havia passat el dia de la seva detenció el 16 d'abril de 2015. Aquest dia, segons li consta, els mitjans de comunicació es van congregar davant del seu domicili de Madrid abans que arribés la policia, després de rebre informació de María González Pico, directora de gabinet de la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría al Palau de la Moncloa.

stats