OBSERVATORI

La clau del recurs contra Marchena

Els jutges de l’Associació Francisco de Vitoria presentaran un recurs contra el nomenament de Manuel Marchena com a president del Tribunal Suprem i el Consell General de Poder Judicial

ERNESTO EKAIZER
ERNESTO EKAIZER

Els jutges de l’Associació Francisco de Vitoria (AFV) han anunciat que presentaran un recurs davant la sala contenciosa administrativa del Tribunal Suprem, la sala tercera, contra el nomenament de Manuel Marchena com a president del Tribunal Suprem i el Consell General de Poder Judicial (CGPJ), ja que entenen que està viciat de nul·litat perquè ha estat triat pel PSOE i el PP, que no són vocals, i quan els vocals ni tan sols han estat elegits -està previst per a principis de desembre-. El mandat dels actuals membres del CGPJ venç el 4 de desembre.

Aquesta associació va presentar el 2014 un recurs similar que va ser admès a tràmit per la sala tercera en relació, precisament, a la presumpta nul·litat del nomenament de Carlos Lesmes. La sala va desestimar el recurs el desembre del 2014.

Hi ha dues grans diferències, segons fonts jurídiques consultades per l’ARA, entre aquell recurs i el que preparen els juristes vitorinos, com s’anomena els membres de l’AFV.

La primera és que, en contrast amb el cas de Lesmes, que mai es va oficialitzar abans del nomenament, el pacte PSOE-PP sobre Marchena ha estat assumit, encara que de manera indirecta, per la vicepresidenta del govern, Carmen Calvo, i més directament per Pablo Casado, president del PP, que ho va proposar al president del govern, Pedro Sánchez.

I hi ha una altra diferència: la divisió interna de la sala tercera, l’expressió més escandalosa de la qual ha sigut l’anul·lació per 15 vots a 13 de les sentències sobre les hipoteques.

Amb tot, el punt central del debat era, segons aquella sentència, si s’havia infringit l’article 581 de la llei orgànica del poder judicial, segons el qual “els vocals del CGPJ no han d’estar lligats per mandat imperatiu”. “L’existència d’un mandat imperatiu [l’obligació d’elegir Lesmes el 2013 i Marchena ara] hauria de conduir necessàriament a l’anul·lació del nomenament impugnat”.

La sentència ho diu amb claredat. “El moll de la qüestió no és si hi va haver un acord previ entre el president del govern i el cap de l’oposició sinó si, traslladat hipotèticament aquest acord als vocals del CGPJ, aquests el van assumir com un mandat imperatiu, amb voluntat viciada, com a compliment d’una ordre o condició il·legal, amb una finalitat diferent de la fixada per l’ordenament jurídic. (Articles 560.1.1ª i 586 de la LOPJ)”.

Els magistrats assenyalen: “Aquesta conclusió [el mandat imperatiu] seria ineludible si es vol anul·lar el nomenament impugnat; no n’hi ha prou al·ludint a tractes polítics en altres àmbits, ni citant notícies que van avançar el nom, ni posant èmfasi en l’existència d’una altra candidata [la magistrada Pilar Teso]; amb res d’això n’hi ha prou, perquè cal buscar la possible causa d’anul·lació del nomenament impugnat on només pot ser, és a dir, en la mateixa i específica voluntat de cada vocal”.

En desestimar el recurs van concloure: “Les coses no són així. No hi ha res en l’expedient administratiu que pugui portar aquesta sala al convenciment que els vocals del CGPJ que van votar el Sr. Pelayo [el pseudònim que posa la sentència a Carlos Lesmes] ho fessin acatant ordres”.

Caldrà veure com es desenvolupa la votació en el ple del CGPJ, quin impacte té la divisió preexistent de la sala tercera i l’escenificació “transparent” del pacte Sánchez-Casado per nomenar Marchena a l’hora d’examinar el recurs de l’AFV.