LA JUDICIALITZACIÓ DEL PROCÉS

El judici del Suprem, pendent de Marchena

El tribunal escoltarà les defenses dels divuit acusats en una vista que es convocarà el 9 de desembre. Cosidó es vanta de controlar la sala segona "des del darrere"

ERNESTO EKAIZER
ERNESTO EKAIZER

El Tribunal Suprem escoltarà les defenses dels divuit acusats en una vista que es convocarà després del pont de la Constitució, el 9 de desembre, en relació amb la qüestió processal de la competència sobre els fets de l’1-O. Fonts jurídiques assenyalen que el tribunal desdoblarà així els anomenats “articles de previ pronunciament”, que s’hauran de resoldre abans del començament del judici oral, entre la qüestió de la “declinatòria de jurisdicció” –competència del tribunal– i les nul·litats, que seran tractades en qüestions prèvies a l’inici del judici a finals de gener. 

El retard a l’hora d’atorgar els cinc dies a les defenses intenta compassar el procediment al nomenament del magistrat Manuel Marchena com a president del Suprem i del CGPJ.

El portaveu del Partit Popular al Senat, Ignacio Cosidó, ha descrit clarament el pacte per nomenar Marchena en un 'whatsapp' enviat dissabte als seus 146 companys, segons informa el diari digital 'El Español'. "Controlarem la sala segona [que jutja els aforats] i la sala del 61 [la que presideix el president del Suprem i resol sobre recusacions i il·legalització de partits polítics] des del darrere". Segons Cosidó, es jugaven "les renovacions futures dels 2/3 del TS i centenars de nomenaments al poder judicial, vitals per al PP i per al futur d'Espanya". Cosidó vaticina que encara que tindran 11 vots comptant Marchena contra els 11 vots del PP posaran "un president excepcional perquè les votacions no siguin 11 a 10, sinó pròximes al 21 a 0". 

El procedimiento del Supremo, pendiente del encaje de bolillos de Marchena

Segons la llei (article 667 de la llei d’enjudiciament criminal), al cap de tres dies d’iniciar-se el termini les defenses han de plantejar els articles de previ pronunciament pels quals s’hauria de paralitzar o suspendre excepcionalment la causa. Les maneres d’acabar un cas sense arribar a judici previstes per la llei són les següents: la declinatòria de jurisdicció, cosa jutjada, prescripció del delicte, amnistia o indult; la falta d’autorització administrativa per dictar ordre de processament quan sigui necessària, i la nul·litat d’actuacions per vici en el procediment que haurien generat indefensió.

El tribunal abordarà en una vista preliminar –només amb assistència dels lletrats– exclusivament la qüestió de la declinatòria de jurisdicció i deixarà per al començament del judici oral les altres qüestions. El tribunal tenia previst donar el termini a les defenses poc després de rebre, el 2 de novembre, els informes de les acusacions, però el tràmit s’ha retardat.

S’espera que aquesta setmana, a partir de la notificació del termini en les pròximes hores, les defenses puguin presentar les conclusions i la impugnació de la competència del Suprem per enjudiciar els fets. Un cop presentades les al·legacions, el tribunal ha de convocar la vista i resoldre sobre aquesta qüestió dies després. Amb tot, aquesta resolució ja és coneguda per endavant. Perquè quatre dels set membres del tribunal van participar en la sala de l’admissió de la querella el 31 d’octubre del 2017. I la interlocutòria d’admissió de la querella dictada per la sala en qüestió puntualitza que el Suprem és el tribunal competent per enjudiciar perquè, segons diu, els esdeveniments de l’1-O van tenir efectes fora dels límits de Catalunya i Espanya.

Arrieta o Ferrer, presidents

El mandat de cinc anys dels vocals del CGPJ venç el 4 de desembre, però no el de Carlos Lesmes, que va ser elegit el 9 de desembre i va prendre possessió el 12 de desembre del 2013. La sortida de Marchena del tribunal implica dues coses: el magistrat Andrés Martínez Arrieta, el més antic, assumirà la ponència i la presidència provisional del judici oral, i la magistrada Susana Polo cobrirà la vacant deixada per Marchena, ja que el tribunal ha de tenir set magistrats.

La presidència del judici correspon al president de la sala segona. Si es tria Martínez Arrieta de president abans del judici oral continuarà, lògicament, sent president. Però si es tria un altre magistrat abans del començament del judici, per exemple, la magistrada Ana Ferrer, serà ella qui ostenti la presidència del tribunal.