Misc 04/06/2019

L'ex cap de grup del Banc d'Espanya a Bankia veu normal que Goirigolzarri sanegés més del que era necessari

José Antonio Gracia justifica el salt d'ajudes públiques de 9.000 a 19.000 milions

i
Ernesto Ekaizer
3 min
L'expresident de Bankia, Rodrigo Rato, al costat de l'exconseller de Caja Madrid, José Antonio Moral, durant la primera sessió del judici.

MadridJosé Antonio Gracia, que va ser cap de grup del Banc d'Espanya a Bankia en un moment decisiu de la crisi de l'entitat, a partir del setembre del 2011, va justificar dilluns, al declarar com a testimoni en el judici oral, el salt dels aproximadament 9.000 milions d'euros en ajudes públiques estimades l'abril del 2012 a 19.000 milions el maig del 2012 (a part dels 4.465 milions de participacions preferents), després de la destitució de Rodrigo Rato i el nomenament de José Ignacio Goirigolzarri com a president del grup BFA-Bankia.

"És normal que [Goirigolzarri] volgués fer sanejaments superiors als necessaris. Els gestors anteriors [Rato] van fer el mateix quan es va constituir BFA. Sempre volen assumir la nova etapa sense llast", va explicar.

Gracia, precisament, va signar juntament amb el llavors director general del departament de Caixes d'Estalvi, Pedro González, l'informe amb data 13 d'abril del 2012 a la Comissió Executiva del Banc d'Espanya en el qual recomanaven l'aprovació del pla Rato I "per considerar que les palanques incloses en el pla Rato I (....) haurien de ser suficients per dinamitzar el seu negoci i moderar la seva estructura de costos ". La comissió executiva els va fer cas i va aprovar el pla el 17 d'abril del 2012.

Però només tres setmanes després d'aquest informe, Gracia i González, després de la destitució de Rato, sense digerir el que passava –"ens en vam assabentar per la premsa" va dir aquest dilluns al judici oral "i encara desconeixem el que va passar"–, proposaven a la comissió executiva, en un nou informe amb data 11 de maig del 2012, acceptar la petició de BFA de convertir les participacions preferents (4.465 milions d'euros) en capital. És a dir: recolzaven la nacionalització.

Gracia va explicar ahir que el descompte del 74% en la sortida a borsa de Bankia –diferència entre els 15,28 euros del cost del títol en els llibres de BFA i els oferts a la venda de 4/5 euros, i més tard els 3,75 euros pagats pel mercat– va treure importància al fet. "No m'hi va la vida, un ven les accions el millor que pot", va dir. Però és que el mateix Banc d'Espanya va vaticinar, al donar llum verda a l'operació, que descomptes del 40% "qüestionaven l'operació", sent que, com s'ha apuntat, en el cas de Bankia va ser el 74% sobre el valor en llibres.

També va declarar Javier Azcárate, exresponsable de la secretaria tècnica de Relacions Institucionals (STRI) del Banc d'Espanya dins de la direcció general de Supervisió i representant de l'entitat en el Comitè d'Auditoria de Comptes de l'Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes (ICAC).

Azcárate va considerar en els seus informes a la Comissió Executiva del Banc d'Espanya les anomenades provisions específiques pendents d'assignació ('pepas') del grup Bankia com a correctes, tot i que va assenyalar que és una pràctica que no està regulada.

El fullet de sortida a borsa, doncs, xifra en 6.913 milions aquestes 'pepas' no regulades, segons va admetre Azcárate.

El funcionari del Banc d'Espanya va votar al Comitè d'Auditoria de l'ICAC, el juliol del 2014, amb la minoria, en contra de sancionar l'auditora Deloitte per una falta molt greu i dues infraccions greus (vulnerar la independència de l'auditor en els seus treballs de consultoria per a Bankia) amb una multa de 12 milions d'euros en el cas de l'empresa auditora i 44.000 euros al soci auditor, Francisco Celma. La presidenta de l'ICAC, Ana Martínez Pina, actual vicepresidenta de la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV), assumeix la proposta de sanció. La multa serà rebaixada a 10,4 milions d'euros. I està pendent a la sala contenciosa administrativa de l'Audiència Nacional per prejudicialitat penal del cas Bankia.

La fase testifical del judici oral acaba aquest dimecres, 5 de juny. El 17 de juny comença l'anomenada superpericial, en la qual, durant un mes, els dos pèrits judicials i dos membres de la Intervenció General de l'Administració de l'Estat (IGAE) a la Fiscalia Anticorrupció s'enfrontaran a una desena de pèrits contractats per acusats, BFA, Bankia i Deloitte.

stats