Els presos recusen el jutge que instrueix les recusacions de cinc magistrats del Suprem

Les defenses dels presos presenten un escrit contra Vicente Magro, que havia sigut senador del PP

Nou capítol del serial del judici del Procés. Segons ha pogut saber l’ARA, les defenses d’Oriol Junqueras, Raül Romeva, Jordi Sànchez, Jordi Turull, Josep Rull, Jordi Cuixart i Carles Puigdemont han demanat al Tribunal Suprem la recusació de Vicente Magro, el jutge que instrueix les recusacions que els presos polítics ja havien presentat contra cinc dels magistrats del tribunal que haurien de jutjar-los per rebel·lió, malversació i desobediència: Manuel Marchena, Juan Ramón Berdugo, Andrés Martínez Arrieta, Luciano Varela i Antonio del Moral.

El motiu d’aquesta nova recusació -impulsada pel lletrat de Junqueras i Romeva, Andreu Van den Eynde, i a la qual després s’hi van sumar la resta-és, principalment, que Vicente Magro Servet (Alacant, 1960) va ser senador del PP entre el 1996 i el 2000, i va arribar a ser president de la Comissió de Justícia de la cambra alta. Tanmateix, les defenses dels presos han aportat més motius per justificar la seva petició. Al·leguen que Magro també està “contaminat” per la causa perquè en l’últim tram de la instrucció va formar part de la Sala de Recursos en els últims compassos de la fase d’instrucció en substitució de Francisco Monterde, que es va posar malalt. Així, Magro no és aliè a la causa perquè va valorar els recursos dels presos contra la interlocutòria de processament i alguns dels de Jordi Sànchez en què demanava la seva llibertat. A més, l’advocat de Puigdemont, Jaume Alonso Cuevillas, ha aportat en la seva recusació un article de Magro de l’any 2017 al col·legi provincial de procuradors dels tribunals d’Alacant sobre els delictes de rebel·lió -com el que es jutja en aquest cas- i sedició.

Un paper menor
Davant d’aquestes recusacions, ara Magro té dues opcions: rebutjar-la de ple o tramitar-la. Si la tramita, hauria d’abandonar la instrucció i deixar que fos un altre jutge qui assumís la feina d’instruir les peticions de recusació dels cinc magistrats que haurien de formar part del tribunal que jutgi els dirigents independentistes acusats de rebel·lió. Si se n’aparta, es retardarà encara una mica més l’inici del judici.

El paper de l’instructor de les recusacions és, tanmateix, menor, ja que es limita a recopilar els escrits de les defenses i de la fiscalia, donar trasllat als recusats perquè presentin al·legacions i, a continuació, informar l’anomenada Sala del 61. El número de la sala fa referència a l’article de la llei orgànica del poder judicial que preveu l’òrgan que ha de resoldre sobre certes recusacions quan afecten presidents de sala -en aquest cas, la que afecta Manuel Marchena, president de la sala segona, del futur tribunal del judici oral i ponent de la sentència.

La decisió final sobre les recusacions, doncs, estarà en tot cas en mans del president de la Sala del 61, Carlos Lesmes -pel fet de ser el president del Tribunal Suprem-, dels presidents de cada sala del Suprem i de dos magistrats per sala, el més antic i el més recent. Lesmes presidirà, en total, una sala formada per quinze magistrats.