LA JUDICIALITZACIÓ DEL PROCÉS

La ‘desinflamació judicial’ del president Sánchez

L’Advocacia de l’Estat redueix a la meitat les penes sol·licitades per la Fiscalia al Suprem i a l’Audiència

ERNESTO EKAIZER
ERNESTO EKAIZER

La notícia de les conclusions provisionals per al judici del Procés ha vingut de l’Advocacia d’Estat, tenint en compte que les peticions de les fiscalies del Tribunal Suprem i l’Audiència Nacional ja eren prou conegudes. La ministra de Justícia, Dolores Delgado, i l’advocada general de l’Estat, Consuelo Castro, han donat forma a la idea del president espanyol, Pedro Sánchez, de continuar amb la seva pretesa fórmula de desinflamació de la situació a Catalunya, aquesta vegada prenent partit sobre el delicte de rebel·lió. Les penes que es deriven de l’escrit de l’Advocacia, que -com va anticipar l’ARA- es va desmarcar de la Fiscalia amb els delictes de sedició i malversació, suposen aproximadament la meitat de les que sol·licita la Fiscalia al Suprem i a l’Audiència.

L’Advocacia de l’Estat ha aconseguit, doncs, continuar o aprofundir la dinàmica ja perfilada en la situació política espanyola. Els partits conservadors, que exigeixen l’adhesió incondicional al delicte de rebel·lió i propugnen l’aplicació d’un 155 permanent, veuen les conclusions com la prova de càrrec del contuberni que va permetre a Pedro Sánchez arribar a la Moncloa amb la moció de censura, mentre que les formacions independentistes, que exigeixen l’absolució, hi veuen la traïció del president.

En el relat dels fets de l’escrit de l’Advocacia no hi surt ni una sola vegada la paraula violència per referir-se al 20 i 21 de setembre i a l’1 d’Octubre del 2017, una paraula que sovinteja en els escrits de les dues fiscalies. I no hi surt perquè se cenyeix a una minuciosa relació dels fets. I, sense necessitat de dir que falta el requisit de la violència per al tipus penal de rebel·lió, Consuelo Castro opta per l’alternativa de la sedició, en què la violència no forma part de la tipicitat penal. Establerta, doncs, la diferència en la qualificació provisional, la pregunta que cal fer és la següent: per què el govern de Pedro Sánchez s’ha ficat en aquest embolic, sabent que rebria l’atac d’uns i altres?

El govern de Mariano Rajoy, de fet, va promoure la personació de l’Advocacia de l’Estat el gener del 2018 per actuar com a acusació particular del delicte de malversació de fons públics. Però és veritat que l’advocat de l’estat en la causa, Edmundo Bal Francés, no es va limitar, durant la instrucció, a indagar i presentar escrits exclusivament sobre la malversació, una conducta que va portar les defenses dels imputats a presentar un recurs contra la seva actuació. Quan el magistrat instructor, Pablo Llarena, va resoldre un recurs de reforma sobre l’afer va legitimar l’Advocacia General de l’Estat a anar més enllà de la malversació. Però, malgrat aquesta legitimació, es podia perfectament obviar la rebel·lió o la sedició i atenir-se a la personació, plantejada per l’executiu de Rajoy, pel delicte de malversació.

Hi ha, per tant, dues explicacions possibles a la decisió de creuar la frontera de la malversació. La primera: obrir una bretxa en el delicte de rebel·lió i proposar penes considerablement més baixes optant per la sedició, absorbint en aquest únic delicte la malversació. La segona: deixar constància que, si bé a Catalunya no hi ha hagut una rebel·lió per l’absència del requisit de la violència, la mobilització social va tenir les característiques d’una sedició. Aquest missatge era especialment important per al PSOE a un mes de les eleccions autonòmiques del 2 de desembre a Andalusia.

Els que, des de la defensa incondicional del delicte de rebel·lió, acusen el govern espanyol de “colpisme”, per ser coherents -potser és demanar massa- haurien d’incloure entre els colpistes ni més ni menys que la magistrada de l’Audiència Nacional Carmen Lamela, que va processar per sedició i no per rebel·lió Josep Lluís Trapero, Teresa Laplana, Pere Soler i Cèsar Puig. Lamela, partidària de la sedició, ara seu a la sala segona del Suprem al costat de Llarena, que en els fets hi ha vist rebel·lió i res més que rebel·lió. I això malgrat que hi ha un magistrat, Luciano Varela, que en el debat de la sala d’admissió del 31 d’octubre del 2017 es va entestar que s’havia d’incloure el delicte de conspiració per a la rebel·lió en la resolució que admetia la querella de la Fiscalia. Varela és un dels set magistrats del tribunal d’enjudiciament, i la seva fórmula permetria reduir les penes a 7 anys de presó.

El judici oral començarà la segona meitat de gener del 2019. Els grans protagonistes seran els lletrats dels processats. Ells hauran d’aportar els elements probatoris per demostrar que la rebel·lió que esgrimeix la Fiscalia va ser un gran equívoc -el “ farol ” de què parla Clara Ponsatí- o una temptativa de la qual es va desistir.