Misc 10/03/2018

45 dies per al processament per rebel·lió i sedició

Hi haurà dos judicis: un al Tribunal Suprem i un altre a l’Audiència Nacional

i
Ernesto Ekaizer
3 min
Cartell en què s’exigeix la llibertat de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart durant una manifestació.

MadridPablo Llarena i Carmen Lamela van constatar divendres que les investigacions al Tribunal Suprem i a l’Audiència Nacional estan avançades i encaminades cap a la seva finalització. Ho apunten en les interlocutòries en què Llarena denega la llibertat a Jordi Sànchez i en què Lamela rebutja imposar una fiança a l’exdirector dels Mossos Pere Soler i a l’ex secretari general d’Interior César Puig.

Els dos magistrats s’aproximen a la recta final que s’havien fixat: acabar la instrucció al mes de juliol. Com s’hi arribarà? Tots dos han de passar de les diligències prèvies actuals a incoar interlocutòria de sumari ordinari, dictar les ordres de processament durant el mes d’abril i, després de prendre declaració als investigats, fer-los seure al banc dels acusats amb l’obertura de judici oral. Segons fonts jurídiques consultades, ja s’ha obert el camí perquè se celebrin dos judicis separats, un al Suprem amb els aforats i exaforats i l’altre a l’Audiència amb la cúpula dels Mossos. Lamela podria acabar abans que Llarena la investigació del que ha qualificat de dos delictes de sedició pels fets del 20 de setembre i l’1 d’octubre. L’ordre dels judicis no serà en funció de quin tribunal acabi primer la instrucció. Si Lamela ho fa abans, la sala penal de l’Audiència esperarà que se celebri primer el judici al Suprem.

Un dels moments crucials està al caure: quan s’incoï el sumari ordinari i, a continuació, es lliurin les interlocutòries de processament a una trentena d’investigats. Llarena i Lamela ho faran cadascun per la seva banda, tenint en compte que no mantenen cap comunicació, segons fonts consultades. Bona part de les dades que ompliran aquestes interlocutòries ja han transcendit a través de les resolucions que ja han dictat. La part que es reserven, però, és la que pretén il·lustrar la “conspiració per a la rebel·lió”: és a dir, tots els contactes a través de reunions, correus electrònics, converses telefòniques i missatges que van desembocar en la materialització del referèndum.

Per què volen il·lustrar amb tant detall aquesta fase, la conspiració? Perquè és un dels delictes que, en particular, el magistrat Llarena vol refermar. Quan va admetre la querella criminal del fiscal José Manuel Maza, el 31 d’octubre, la sala d’admissió del Suprem ja va apuntar el delicte de conspiració per a la rebel·lió. Era, segons fonts consultades, el resultat d’un debat intern en el qual un dels magistrats, Luciano Varela, va insistir que figurés aquest delicte. Aquesta figura permetrà a la Fiscalia - encarregada de defensar la instrucció en el judici oral previst a partir del novembre d'aquest any- acudir amb la seguretat d'aconseguir una condemna almenys pels preparatius per aconseguir la independència i el canvi de la forma d'Estat.

Davant la qualificació del fiscal, la sala va assenyalar: “Hem dit en nombroses resolucions que el procés penal és de cristal·lització progressiva. Serà al llarg de la instrucció quan els fets investigats, considerant les diligències acordades per l’instructor, confirmaran o desmentiran la seva realitat. I serà aleshores quan es podrà precisar -en el primer dels casos- si aquests actes són susceptibles d’integrar exigències del tipus previst en l’article 472 del Codi Penal o, contràriament, han de ser subsumits en els articles 477 i 17.1, que castiguen la conspiració per a la rebel·lió. Un delicte en què, per definició, els elements del tipus projectat no arriben a tenir realitat, ja que els conspiradors no arriben a superar la fase pròpiament preparatòria”.

stats