La doble aposta de Pedro Sánchez

Molts al PSOE creuen que una repetició electoral els beneficiaria

Pedro Sánchez no vol un govern de coalició amb Unides Podem (UP). No obstant això, Iván Redondo, el seu 'cervell' –com anomenaven Karl Rove, l'home que va convertir en president George W. Bush– va moure, en la seva jugada a tot o res contra UP, la mateixa peça que ja va idear per a la moció de censura contra Mariano Rajoy: si el llavors president del govern dimitia es retirava la moció. La jugada va sortir bé: Rajoy va rebutjar apartar-se i Sánchez va guanyar la partida.

La repetició d'aquesta jugada amb UP consisteix en això: Sánchez tenia problemes amb Pablo Iglesias, no amb UP. Però a diferència de Rajoy, el líder lila va decidir agafar el toro per les banyes i destruir la jugada de Redondo. El va desarmar amb la seva renúncia. I això ha quedat en evidència per a tothom.

El problema de fons segueix aquí: el que Sánchez no vol és governar amb UP al consell de ministres. No es refia, per descomptat, que pugui controlar Iglesias i UP dins del seu gabinet. Un cas que ha estat molt rellevant per a aquesta desconfiança absoluta va ser la votació a la mesa del Congrés de Diputats, el 24 de maig, per suspendre els diputats de JxCat a la presó Jordi Turull, Josep Rull i Jordi Sànchez. El PSOE va entendre en les negociacions prèvies amb la portaveu Irene Montero que UP no s'oposaria al dictamen dels lletrats de la Cambra a favor d'aplicar la suspensió de l'article 384 bis de la llei d'enjudiciament criminal, però UP va votar-hi en contra.

El PSOE i la Moncloa tenen enquestes que els estimulen per dues raons a anar a unes eleccions generals el 10 de novembre. La primera és que podrien passar de 123 a 148 escons, com a mínim; la segona, que Ciutadans i l'aposta d'Albert Rivera des de les eleccions del 28-A patirien un càstig important.

Per què aquesta pujada del PSOE? Perquè, segons fonts socialistes, Pedro Sánchez repetiria, en certa manera, la jugada dels pressupostos del febrer passat, quan va agafar al vol el rebuig frontal d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i va dissoldre les Corts per celebrar eleccions el 28 d'abril del 2019.

En certs cercles del PSOE es considera que, en efecte, Iglesias ha desactivat l'escac d'Iván Redondo –el joc de vetar la incorporació del líder lila al govern quan en realitat el que no es vol és governar coalitzat amb UP–, però alhora es valora que el relat de Sánchez el situa en excel·lents condicions de cara a una repetició de les eleccions. El líder del PSOE tornaria a destrossar la imatge que és el titella que volen els independentistes, d'una banda, i que s'ha escorat definitivament cap a l'esquerra, de l'altra. I, alhora, hauria aconseguit desgastar considerablement Rivera.

La percepció dels electors seria que el PSOE, havent guanyat les eleccions el 28-A, només ha rebut la negativa tancada de la dreta al fet que el guanyador pugui formar govern, sense donar cap alternativa, i que Unides Podem ha demanat massa.

Amb tot, al PSOE també hi ha dirigents i 'barons' que, davant dels que consideren, com Iván Redondo i molts altres, que Sánchez té un relat avantatjós per acudir a noves eleccions, cal tenir en compte una segona derivada: que Cs i el PP, amb el suport de Vox, poden presentar una marca conjunta per batre el PSOE, una ressuscitada Confederació Espanyola de Dretes Autònomes (CEDA) constituïda sota la Segona República, el 1933. Vaja, que no hi hauria complexos, com sol predicar José María Aznar, a l'hora d'escombrar, tots units, socialistes i comunistes (per UP).

¿Vol dir tot aquest relat que es pot donar per fet el naufragi de la investidura? No. Depèn. Si Iglesias i UP accepten participar en el govern en les condicions que dicti Sánchez, llavors es podrà arribar a l'acord. Avui dimecres, a les 10.30 h, la comissió executiva del PSOE, convocada per analitzar la situació, sabrà a què atenir-se.