04/06/2016

El fantasma que empaita els Botín

3 min

Què vol el jutge José de la Mata -Pepe per a tothom- del Banco Santander, que ha enviat a la seva seu central la Guàrdia Civil? El titular del jutjat central d’instrucció número 5 de l’Audiència Nacional -el “director general socialista” segons el portaveu del PP Rafael Hernando- instrueix una causa que es remunta a l’època del seu predecessor, Pablo Ruz. El 20 de juny del 2013, amb informació del “segon lliurament” d’Hervé Falciani, l’informàtic de la filial suïssa de l’HSBC que havia desfermat en el “primer lliurament”, el 2010, un terratrèmol en el món de l’evasió fiscal, la Fiscalia Anticorrupció va presentar tres denúncies a l’Audiència Nacional. El jutge Ruz va obrir la investigació: “Diligències prèvies 63/2013 per delictes contra la hisenda pública i blanqueig continuat de capitals”. La causa, de la qual el jutge De la Mata va aixecar parcialment el secret ahir, implica persones pels presumptes delictes a través de la filial suïssa de l’HSBC. Quaranta dels presumptes evasors/blanquejadors pertanyen a diverses comunitats espanyoles. Però n’hi ha molts més. Contra aquests segueix la investigació a l’Audiència, sota secret de sumari. Com a conseqüència de l’aixecament parcial del secret per a les quaranta persones/famílies implicades, s’ha conegut la presència d’agents de la Guàrdia Civil a la Ciutat Financera, la seu de pel·lícula de ciència-ficció on hi ha els serveis centrals del Santander a la localitat madrilenya de Boadilla del Monte. En un comunicat, el banc assenyala: “S’ha rebut una petició d’informació sobre moviments de determinats comptes corrents entre entitats, que el banc està atenent subministrant totes les dades disponibles”. La clau són quatre paraules: “comptes corrents entre entitats”. El que De la Mata està buscant en aquests comptes corrents entre entitats és l’existència d’una borsa d’infractors que han estat blanquejant capitals. Aquesta borsa estaria plena de noms aportats per Falciani. El jutge vol saber qui són els titulars reals i l’origen d’aquests comptes i com van arribar, en cas que això es confirmés, al Banco Santander.

Molts dels ja imputats -que d’haver-n’hi ja n’hi ha- han hagut de respondre sobre com van obrir els comptes a l’HSBC suís, entitat que no té servei de banca personal a Espanya. Aquests infractors podrien haver arribat al Santander a través de l’HSBC. Aquest banc podria haver dipositat en el banc espanyol comptes per als seus clients. Una hipòtesi és que es tracta de comptes de valors, és a dir, els típics comptes que són l’instrument legal indispensable per comprar i vendre títols i bons espanyols.

Problema: ¿la informació aportada pel Santander al jutge farà llum sobre la identitat dels titulars reals o beneficiaris? Si es tracta de comptes de valors, no és segur que arribi aquesta llum. Perquè s’opera de dues maneres. Amb comptes nominatius en què les accions estan registrades al teu nom o amb els anomenats comptes omnibus o globals, en què les accions estan a nom de l’intermediari o broker, que actua per a molts clients. La paradoxa és que la família Botín, accionista de referència i control del Santander, va pagar 200 milions d’euros el 2011 per regularitzar una fortuna de 2.000 milions oculta a l’HSBC de Suïssa. L’Agència Tributària els va requerir un saldo de 170 milions de dòlars, arran de les dades aportades per Falciani en el “primer lliurament”... i van aflorar 2.000 milions. Es diu aviat.

stats