La fiscalia sol·licitarà una ordre de detenció

Si el jutge l’accepta, l’haurà de tramitar a través de Justícia

ERNESTO EKAIZER
ERNESTO EKAIZER

Aquest dimecres a les 9.30 hores, una vegada confirmada l’absència d’Anna Gabriel, Pablo Llarena té dues opcions: fixar una nova data per a la declaració o demanar un informe al fiscal Fidel Cadena. La Fiscalia del Tribunal Suprem prefereix aquesta segona opció i, de fet, segons fonts consultades per aquest diari, sol·licitarà a l’instructor una ordre d’empresonament arran de la incompareixença i alhora l’emissió d’una ordre d’arrest internacional per a l’extradició de Gabriel, que es canalitzarà a través de la Interpol. En aquest cas no cal esbrinar-ne el parador.

Si es deté Gabriel a Ginebra, el magistrat Llarena haurà de dirigir, a través del ministeri de Justícia del govern de Mariano Rajoy, una sol·licitud formal d’extradició a l’Oficina Federal de la Justícia (OFJ), que depèn del ministeri de Justícia helvètic, a Berna. Segons la llei d’extradició activa vigent a Espanya, és el consell de ministres el que ha de cursar la sol·licitud d’extradició a les autoritats suïsses.

Els funcionaris de l’OFJ a Berna, un formidable equip d’advocats, són els encarregats de processar totes les dades i tirar endavant el procediment d’extradició. L’OFJ és qui hauria de prendre en aquest cas la decisió sobre l’admissió de l’ordre i el lliurament d’Anna Gabriel. Tot i això, els motius de caràcter polític (és a dir, la persecució d’una persona per raons polítiques) són objecte de recurs de queixa davant d’una sala del Tribunal Penal Federal (Cour de Plaintes), tant de l’afectat com de la mateixa OFJ. Al mateix temps, la llei federal preveu la coordinació amb el procediment d’asil, és a dir, que les autoritats de l’OFJ tindran en compte la demanda d’asil per decidir sobre l’extradició.

La doble incriminació -que els delictes siguin castigats en tots dos països, Espanya i Suïssa-és la base de la sol·licitud d’extradició. Els Codis Penals dels dos països qualifiquen de delicte la separació d’una part del territori com a resultat de l’exercici de la violència.

L’article 265 del Codi Penal suís es refereix a l’ús de la violència per canviar la Constitució de la Confederació Helvètica o la d’un cantó, o trencar, dividir i separar una àrea del territori suís de la Confederació o una part del territori cantonal d’un cantó.

Mentre es ventila el procediment d’extradició, Anna Gabriel pot ser objecte d’una ordre d’arrest de l’OFJ per a finalitats d’extradició, encara que pot quedar sense efecte o decidir altres mesures si hi ha indicis que la persona no s’escaparà de l’extradició o aporta una coartada.

L’ús de la violència és l’element clau de tot el cas. Precisament, aquest dimarts durant l’audiència breu de l’article 505 de la llei d’enjudiciament criminal a l’expresident Artur Mas, el seu lletrat, Xavier Melero, va plantejar el tema de la violència de manera directíssima, mirant el magistrat Llarena a la cara. “Estem veient que la major part de les preguntes es refereixen a declaracions. Mas va dir això, Mas ha dit allò. Però el senyor fiscal no ens ha parlat del delicte de rebel·lió i del seu element típic: la violència. No ens ha dit com s’ha aproximat el senyor Mas al perímetre de la violència. Assistim a preguntes sobre declaracions, opinions, punts de vista, però no es parla gens de la violència i de l’autoria, i no n’hi ha prou amb les paraules per consagrar la rebel·lió. La violència: sobre això haurien d’anar les preguntes. I no se n’ha dit res”.