Els fiscals del Suprem veuen avui els de Schleswig-Holstein
MadridLa Fiscalia del Tribunal Suprem i la de Schleswig-Holstein es reuneixen avui a la seu de l’Eurojust -la unitat de cooperació judicial europea- per coordinar la defensa de l’euroordre en el procés d’extradició de Carles Puigdemont. De fet, ahir ja hi va haver una trobada entre els representants permanents dels dos països a l’organisme europeu, segons va poder confirmar l’ARA.
La trobada d’avui és tan confidencial que ahir a la tarda va transcendir que ja s’havia fet, tot i que la reunió d’ahir era simplement preparatòria. Per part d’Espanya hi va participar el cap de la delegació i vicepresident de l’Eurojust des del 2013, el fiscal Francisco Jiménez-Villarejo. Avui els fiscals del Suprem que van participar activament en la querella per rebel·lió i malversació que instrueix el magistrat Pablo Llarena analitzaran amb els seus col·legues alemanys les possibilitats obertes amb la decisió del 5 d’abril. Aleshores els jutges de l’Audiència Territorial van denegar l’extradició de Puigdemont pel delicte de rebel·lió i van declarar no inadmissible d’entrada el delicte de malversació.
L’Audiència ha sol·licitat, segons va deixar constància en la seva resolució, informació complementària sobre els pagaments realitzats, les factures i els càrrecs d’1,6 milions d’euros que l’euroordre adjudica al desviament de fons per a l’organització del referèndum de l’1d’octubre del 2017. És a dir, reclamen més informació per poder decidir si va existir malversació i, sobretot, si es pot equiparar a un delicte de corrupció, un dels que preveu la normativa de les euroordres per a l’extradició.
Col·laboració per a l’extradició
Si l’Audiència ha sol·licitat informació addicional, que els fiscals del Suprem lliuraran avui en mà als seus col·legues alemanys, també els espanyols treballen en una “complementària” de l’euroordre o, dit d’una altra manera, en una ampliació, segons va publicar dijous passat l’ARA.
La idea és intercanviar opinions amb els fiscals de Schleswig-Holstein sobre com enfocar aquesta ampliació. Una de les propostes és replantejar el tàndem format pel delicte de rebel·lió (Espanya) i el d’alta traïció (Alemanya) a través de la conspiració per a la rebel·lió que estaria recollida en l’article 83 del Codi Penal alemany. Un tipus penal que no requereix l’exercici de la violència que sí que exigeixen, en canvi, els articles 81 i 82, base de la denegació dels jutges alemanys, i que permetria reenfocar l’extradició.
Si els fiscals de Schleswig-Holstein veuen viabilitat en aquesta ampliació, la Fiscalia del Suprem sembla disposada a assumir el paper protagonista que fins ara no ha tingut en el procediment. És a dir, elevaria un escrit -sobre la base dels comentaris recollits a l’Haia- al magistrat Llarena, al qual sol·licitarien l’ampliació de l’euroordre.
Aquesta solució permetria al magistrat instructor -reticent en la interlocutòria de processament i en l’euroordre a plantejar el delicte de conspiració, amb pena de presó de 7,5 anys- ser el correu de la fiscalia per moure peça cap a la conspiració com a jugada per no perdre totalment la carta de la rebel·lió. Però no queda gens clar que Llarena accepti una extradició sense el delicte de rebel·lió.
