Els fiscals intenten que Bèlgica no rebutgi de seguida l’euroordre

L’Advocacia sospesa demanar la llibertat provisional de Junqueras

Els quatre fiscals del Tribunal Suprem van elevar ahir al magistrat instructor Pablo Llarena un escrit que, segons fonts judicials, té com a objectiu més urgent evitar que el jutge de primera instància de Brussel·les, Jan Coppens, desestimi ràpidament l’euroordre contra Carles Puigdemont i Toni Comín després de les resolucions del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) de la setmana passada sobre Oriol Junqueras, Carles Puigdemont i Toni Comín.

El 16 de desembre passat, la defensa de Puigdemont, Comín i Lluís Puig -que no és eurodiputat- va acordar amb la Fiscalia de Brussel·les ajornar el procediment d’extradició fins a conèixer les decisions del TJUE. El jutge belga va convocar una vista per al 3 de febrer per donar temps a conèixer algunes de les resolucions pendents sobre la immunitat de Junqueras, Puigdemont i Comín. Ara s’ha girat la truita i els fiscals Fidel Cadena, Javier Zaragoza, Consuelo Madrigal i Jaime Moreno són els que sol·liciten ajornar la vista del 3 de febrer.

Els fiscals sol·liciten que Llarena mantingui l’ordre de detenció nacional i internacional contra Puigdemont i Comín i alhora es dirigeixi al Parlament Europeu per obtenir la suspensió de les seves immunitats. Però, segons fonts judicials consultades, la preocupació més important és el procediment de l’euroordre pendent a Bèlgica. Al final de l’escrit, els fiscals assenyalen: “Que es comuniqui immediatament a l’autoritat d’execució de Bèlgica la remissió al Parlament Europeu de la sol·licitud de suspensió de la immunitat, amb l’objectiu que deixi sense efecte els terminis per a la resolució de l’entrega fins que el Parlament Europeu decideixi sobre la petició”.

El temor -després dels antecedents negatius per als fiscals i el magistrat Llarena a Bèlgica i Alemanya el 2018-és que amb les noves resolucions el jutge Coppens procedeixi a rebutjar l’euroordre sense esperar a la vista del dia 3 de febrer. La celeritat de les actuacions dels quatre fiscals és vista amb recels en la carrera judicial, tenint en compte que òrgans com la Junta de Fiscals de Sala, que reuneix els 26 fiscals de més rang de totes les especialitats, no ha sigut convocada. A més, tampoc els fiscals del penal del Suprem han estat reunits perquè aportin les seves reflexions sobre la sentència del TJUE, que influirà en la seva conducta futura.

D’altra banda, els quatre fiscals citats s’han rebel·lat contra la sentència del Suprem. El fiscal coordinador de la instrucció del Procés, Fidel Cadena, va pronunciar a la Reial Acadèmia de Jurisprudència i Legislació el 10 de desembre una conferència titulada El delicte de rebel·lió. El fiscal va atacar la sentència del Suprem i es va ratificar en la seva petició dient que els fets de l’octubre del 2017 van afectar els fonaments de l’ordre constitucional -i no l’ordre públic com suggereix el delicte de sedició-. Cadena es va queixar que a la sentència faltava tant el discurs del rei del 3 d’octubre del 2017 com el document EnfoCATs, un powerpoint trobat al domicili de Josep Maria Jové en l’escorcoll del 20 de setembre del 2017. Acompanyaven Cadena durant la conferència els fiscals Zaragoza, Madrigal i Moreno.

L’Advocacia de l’Estat

Mentrestant, la ministra de Justícia, Dolores Delgado, i l’advocada general de l’estat, Consuelo Castro, elaboren aquests dies la resposta de l’Advocacia de l’Estat a la pregunta del Suprem sobre com afecta la sentència del TJUE a la situació de Junqueras. Fonts judicials apunten que la ministra sospesa sol·licitar la posada en llibertat de l’exvicepresident de la Generalitat fins que es resolgui la immunitat via suplicatori al Parlament Europeu, sabent, com sembla evident, que el Suprem el mantindrà a la presó amb l’argument de la Fiscalia que ja no està en presó provisional sinó complint condemna ferma.

En el seu escrit, els fiscals desafien l’ús que el TJUE fa de la legislació espanyola sobre la immunitat dels parlamentaris espanyols. Especialment la citació dels articles 750-756 de la llei d’enjudiciament criminal. Segons apunten, aquests articles són “preconstitucionals” i es remunten al 1912. Tanmateix, aquests preceptes van ser mantinguts en successives reformes de la llei. L’última, del 2015, es va fer sobre la base d’un projecte l’esborrany del qual va ser elaborat per una comissió que va presidir el 2012 el magistrat Manuel Marchena per encàrrec del ministre de Justícia Alberto Ruiz-Gallardón. Marchena no va eliminar aquests articles. I per la seva feina va rebre el 2013 la Gran Creu de l’Ordre de Sant Ramon de Penyafort que concedeix el ministeri de Justícia.