La causa del 9-N, més a prop de Madrid

L’instructor de la querella per desobediència al Tribunal Constitucional en la consulta del 9 de novembre del 2014 perfila l’exposició raonada perquè el Tribunal Suprem es faci càrrec de la totalitat de la causa. La inculpació de l’exconseller de la Presidència Francesc Homs, ara diputat al Congrés, portarà al Suprem la causa dels querellats fins ara -l’expresident Artur Mas, l’exvicepresidenta Joana Ortega i Irene Rigau, actual diputada-, atrets pel fur parlamentari de què gaudeix Homs, segons fonts consultades per l’ARA a Barcelona i Madrid. Correspon a la sala segona penal del Suprem (TS) la competència per investigar i enjudiciar aforats.

En el seu escrit del 2 de febrer passat, els fiscals Emilio Sánchez Ulled i Francisco Bañeres proposen al jutge instructor, Joan Manel Abril, dividir la causa en dues parts. Mantenir la instrucció dels tres investigats i el seu enjudiciament al TSJ de Catalunya i demanar que el Suprem es faci càrrec de la investigació de la conducta d’Homs.

Els fiscals, després de descriure les actuacions de Mas, Rigau i Ortega, afirmen que l’actuació “puntual” d’Homs, llavors conseller de la Presidència, “no presenta una connexió material inescindible de les conductes d’aquests últims”. És la raó per la qual “no es considera necessari que les conductes dels inicialment querellats siguin també examinades i valorades pel Tribunal Suprem, de manera que la seva instrucció i, si escau, enjudiciament ha de quedar residenciada davant el TSJ de Catalunya”.

Homs, al nucli

Fonts judicials assenyalen que, precisament, els mateixos fiscals descriuen molts indicis que acreditarien la pertinença d’Homs al que podria anomenar-se el nucli central dels “treballs organitzatius, logístics i de suport a la preparació i desenvolupament de la consulta”, tot i la prohibició expressa canalitzada a través d’una providència del Tribunal Constitucional.

“La instrucció ha posat de manifest una actuació, desconeguda fins ara, directament atribuïble a un altre alt càrrec de la Generalitat diferent dels querellats i amb indubtable rellevància [...]”, subratlla l’escrit.

Els fiscals assenyalen que un contractista encarregat de “treballs nuclears per a la preparació i el desenvolupament de la jornada del 9-N”, en saber que el TC havia suspès el referèndum, va preguntar a Homs si el que estava fent vulnerava o no aquesta resolució. L’escrit subratlla que Homs va oferir les garanties que no era així. “La confirmació, que va venir en última instància del conseller de la Presidència, Francesc Homs, irracionalment va legitimar la continuació dels treballs, la qual cosa va fer que prosseguissin i culminessin en els dies successius”, emfatitza l’escrit.

Impossible de separar

Les fonts consultades indiquen que el jutge instructor estima pràcticament impossible separar la instrucció tenint en compte que no es considera la conducta d’Homs marginal en tot el procés. D’altra banda, es tracta també, assenyalen, d’evitar la possibilitat de dictar dues resolucions contradictòries. Això és: que el Suprem consideri en el seu moment la conducta d’Homs com a desobediència i el TSJ de Catalunya el contrari, o viceversa.

El TSJ va desestimar, en admetre la querella a tràmit, el novembre del 2014, incloure-hi Homs, tal com sol·licitava en una ampliació el sindicat Manos Limpias.

Candidat a Madrid

Potser aquest rebuig va portar Convergència Democràtica de Catalunya a creure que estava definitivament lliure de possibles càrrecs i a proposar-lo per encapçalar la llista de Democràcia i Llibertat a les Corts. Ara, doncs, el fur de diputat d’Homs exerceix d’imant, com en molts altres casos, per atreure tota la causa de desobediència al Suprem.

Però hi ha una altra circumstància que cal considerar. Si no s’aconsegueix formar govern a Madrid i es convoquen noves eleccions, Homs només retindria el seu fur si fos membre de la diputació permanent del Congrés de Diputats. En cas contrari el perdria. Fonts judicials assenyalen que en aquest cas el Suprem tindria un compàs d’espera fins a confirmar que l’exconseller torna a ser candidat i se celebren els comicis.

L’enviament de l’exposició raonada té com a destinació la sala d’admissió del Suprem i el primer tràmit serà sol·licitar l’informe del fiscal, que ha d’estudiar els arguments de l’instructor Abril i decidir a la llum d’ells si manté la posició dels seus col·legues del TSJ de Catalunya o proposa acceptar la tramitació de tota la causa al Suprem.

I en aquestes circumstàncies, el nou president, Jesús María Barrientos, amb un perfil clarament contrari al procés sobiranista, es farà càrrec del TSJ de Catalunya, en substitució de Miguel Ángel Gimeno, d’aquí un parell de setmanes. La seva designació el 28 de gener passat encara no s’ha publicat al Butlletí Oficial de l’Estat.