Els TDM (Tuits de Destrucció Massiva)

Jordi Sànchez destrueix el muntatge de la rebel·lió-sedició

Escolta aquí l'anàlisi d'Ernesto Ekaizer

Quan veus alguns dels magistrats, com al fatigat Luciano Varela, prendre notes sobre el vídeo de la càmera de seguretat a l’interior de la conselleria de Vicepresidència la tarda del 20 de setembre, i també les fotos nocturnes que mostren el passadís organitzat durant aquella protesta pels voluntaris per deixar passar els Mossos i sortir la comitiva judicial, queda clar que està passant alguna cosa important.

És una llàstima que el president del Tribunal, Manuel Marchena, dediqui més temps a explicar per què és millor que els vídeos i les fotos es vegin quan toqui la prova documental que a autoritzar simplement la projecció, cosa que li permetria acabar abans. El vídeo i les fotos, que molt a contracor es va acabar deixant exhibir durant la declaració de Jordi Sànchez, eren rellevants perquè il·lustraven les afirmacions de l’expresident de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) davant les acusacions de violència que havia formulat minuts abans el fiscal Javier Zaragoza.

I no és el mateix veure-les totes juntes en la fase documental. El que ahir es va subratllar es perdria inevitablement en l’oceà de milers de documents i vídeos que s’examinaran després. Però és que, a més, Sànchez no podrà referir-se a aquestes imatges perquè ja haurà passat el seu torn i només podrà tornar a parlar al final del judici quan faci ús de l’últim torn de paraula.

El valor de la imatge

El que van aconseguir arrencar ahir Marina Roig -lletrada de Jordi Cuixart- i Jordi Pina -defensor de Sànchez- té el valor d’aplicar la cèlebre dita que una imatge val més que mil paraules... sempre que sigui en el moment precís.

I la imatge sobre la presumpta violència rebel i sediciosa que té la Fiscalia és la dels dos cotxes completament destrossats, altres amb danys i un amb els pneumàtics punxats (sense que s’hagin pogut identificar els responsables) i el fet que la lletrada de l’administració de justícia va abandonar la conselleria per un pati interior per la seva por -lògica, però que no pot justificar l’acusació de rebel·lió i sedició- a la manifestació de la rambla de Catalunya de Barcelona.

Com en les pel·lícules clàssiques de Hollywood sobre l’arbitrarietat policial i judicial, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart han estat assenyalats com els dolents des del principi de la instrucció: els activistes que dirigien la cèl·lula revolucionària com a presidents de les organitzacions de masses ANC i Òmnium Cultural. I, per això, van ser els primers a ser enviats a la presó a mitjans d’octubre del 2017.

Els tuits enviats per Sànchez el 20 de setembre i l’1 d’octubre del 2017 -exhibits pel fiscal Zaragoza ahir- en molts casos són proves de descàrrec en lloc de les armes de destrucció massiva que pretenien justificar la presó preventiva que, primer, va demanar la Fiscalia de l’Audiència Nacional i, després, la Fiscalia del Tribunal Suprem.

Va haver-hi moments irònics enmig del dramatisme regnant. Com quan el fiscal Zaragoza va mostrar un correu electrònic d’una persona que s’havia dirigit a ell com a president de l’ANC, i li proposava tancar els carrers adjacents als centres de votació durant l’1-O. Sànchez desconeixia el correu i va explicar que ni tan sols sabia qui era la persona que li enviava, però va suggerir al fiscal que li truqués perquè prestés declaració.

I, a continuació, mirant al president del tribunal, va recordar el whatsapp d’Ignacio Cosidó, portaveu del PP al Senat, en què explicava el novembre del 2018 als senadors populars que amb Manuel Marchena com a president del Tribunal Suprem i del Consell General del Poder Judicial es controlaria la sala segona “des de la porta del darrere”. L’expresident de l’Assemblea va assenyalar que Marchena no era responsable que algú hagués enviat un whatsapp que malmetia el seu prestigi personal. El president del tribunal no va articular paraula.