La jurisprudència, clau per resoldre l’euroordre

MadridQui avisa no és traïdor. El fiscal adjunt belga Dirk Merckx va advertir a Pablo Llarena en una carta datada el 12 d’abril que l’euroordre que afecta Toni Comín, Lluís Puig i Meritxell Serrat tenia un problema: no està basada en cap ordre de presó. Merckx, abans d’escriure a Llarena, es va dirigir primer a la representació espanyola a l’Eurojust -l’agència de cooperació judicial europea en afers penals, amb seu a l’Haia- per plantejar que faltava aquest element clau. Allà li van respondre que la base era l’ordre de presó dictada prèviament per la jutge de l’Audiència Nacional Carmen Lamela. Avui els consellers compareixen davant la justícia belga per examinar la seva extradició.

L’única cosa que va trobar el fiscal de Brussel·les en l’euroordre sobre el tema de l’arrest va ser un esment de poques línies en les quals el magistrat instructor apunta que es van mantenir les mesures cautelars adoptades en el seu moment per la magistrada de l’Audiència Nacional.

Merckx va demanar a Llarena si, com l’havien informat des de l’Haia, mantenia l’ordre de Lamela. I a continuació exposava els seus dubtes: “El text de les ordres de detenció europees és, per cert, molt diferent de les ordres nacionals. De fet, no són compatibles en absolut, la qual cosa suscita importants preguntes a la llum de la jurisprudència del cas Bob-Dogi al Tribunal Europeu de Justícia”. Bob-Dogi. Devia cridar l’atenció a la sala segona del Tribunal Suprem. Què dimonis és el cas Bob-Dogi? Es tracta d’una consulta, abans de decidir sobre com executar una ordre de detenció europea cursada per Hongria a Romania, per aconseguir l’extradició del ciutadà romanès Bob-Dogi, que va atropellar, conduint en excés de velocitat, un motociclista a Hongria el 2013.

La justícia d’Hongria va cursar l’ordre europea de detenció sense una ordre nacional d’arrest, i el tribunal de Luxemburg va resoldre que no complia amb els requisits de les euroordres. La justícia romanesa, doncs, no havia de procedir al lliurament de Bob-Dogi.

Segons el fiscal belga, la “segona qüestió” que li produeix “gran preocupació és l’abast del lliurament sol·licitat”. Per què? Perquè les ordres de detenció europees iniciades per Lamela i finalment desestimades per Llarena, basades en les ordres de detenció, estaven estructurades sobre la base de cinc fets i les cinc qualificacions de fets delictius corresponents. Les noves ordres de detenció, basades en les mateixes ordres de detenció nacionals del 2017, contenen un nombre considerablement més elevat de fets. No obstant això, esmenten només dos delictes per sospitós [rebel·lió i malversació per a Comín; malversació i desobediència per a Serret i Puig]. Aquestes qualificacions, a més, difereixen entre els sospitosos encara que es basen en la mateixa descripció de fets.

Merckxl recordava que només podrien ser jutjats, segons la regla d'especialitat de l'acord marc de l'euroordre, per aquells delictes pels quals fossin entregats, i l'únic delicte possible -en el cas de Comín- seria el de rebel·lió, que a Bèlgica seria equivalent al delicte de "coalició de funcionaris".

La resposta de Llarena confirma els delictes de rebel·lió i malversació per a Comín i els de desobediència i malversació per a Serret i Puig, encara que també assenyala que s’està demanant el lliurament pels fets que relata l’ordre de processament, circumscrit a aquests delictes. Avui Llarena se la comença a jugar a Bèlgica.