ELS FRONTS DE PABLO LLARENA A L’EXTERIOR (II)
Misc 14/05/2018

Els jutges alemanys o la violència i res més que la violència

Llarena omple Schleswig-Holstein de desordres públics de l’1-O

i
Ernesto Ekaizer
3 min
Els jutges alemanys o la violència i res més que la violència

PeriodistaNo és estrany que el fiscal general de l’Audiència Territorial de Schleswig-Holstein, Wolfgang Zepter, hagi de dedicar moltes hores a estudiar l’extradició de Carles Puigdemont abans d’emetre el seu escrit. La quantitat de documents i informació complementària que ha enviat a la fiscalia general el magistrat instructor, Pablo Llarena, ha sigut voluminosa: des d’escrits fins a vídeos.

Els temes que la fiscalia general ha volgut explorar després de denegar “d’entrada” l’entrega de Puigdemont pel delicte de rebel·lió i de declarar “no inadmissible” d’entrada del delicte de malversació, segons la resolució del 5 d’abril, han requerit contactes a través d’Eurojust a l’Haia i correspondència diversa. A la reunió del 12 d’abril a l’Haia, el fiscal de sala Fidel Cadena, fiscal en cap d’una de les seccions penals del Tribunal Suprem, va mostrar un ampli material al seu col·lega alemany de Schleswig-Holstein, com ara l'informe de la Guàrdia Civil sobre malversació sota secret de sumari.

La violència continua sent el tema central quan es fa referència al delicte de rebel·lió. En l’escrit del 27 d’abril dirigit al fiscal general de l’Audiència Territorial de Schleswig-Holstein, Llarena assenyala: “Com ja deu haver estat informat, el debat sobre si en aquests fets es va recórrer a la violència per aconseguir les finalitats delictives, així com quin va poder ser l’abast i la intensitat d’aquesta violència, és un dels elements que permetran diferenciar si, en el seu cas, estem davant d’un delicte de rebel·lió o sedició recollits en el nostre Codi Penal”. Llarena proposa, en el cas que els jutges alemanys mantinguin que els fets no suposen el delicte d’alta traïció (article 81 del Codi Penal alemany), el següent: “Estem absolutament convençuts que l’actuació [de Puigdemont] no és irrellevant penalment en el seu país a la vista de qualsevol altre precepte penal (per exemple, els articles 89, 113, 125 o 240 del Codi Penal alemany)”.

Però hi ha dos problemes. El primer, el control de la doble incriminació. Com que no es tracta d’un dels 32 delictes enumerats en el sistema d’euroordre (entrega automàtica), els jutges alemanys han d’aprofundir en la llei alemanya. I el segon, la violència en la jurisprudència alemanya. Es tracta de saber si és “d’alta intensitat” -que defineix l’alta traïció- i no desordres públics. En mencionar el delicte de l’article 240 (es refereix a les coaccions), el magistrat instructor toca el tema central en la violència. Es tracta de la sentència de l’agost del 1969 per la qual el Suprem alemany va condemnar els estudiants universitaris que van organitzar bloquejos a la via dels tramvies contra la pujada de tarifes de transport a Colònia, que van provocar un embús monumental a la ciutat.

"El judici sobre si un fet ha de ser considerat com violència no es dedueix simplement de la seva comparació amb un concepte abstracte descriptiu de violència [...]. Tal tractament aïllat és erroni... El fet ha de ser jutjat en connexió amb el pressupost o tipus penal i la relació amb les persones afectades", assenyala la sentència del 8 d'agost del 1969.

Tot i que Llarena emfatitza en el seu escrit que “la insurrecció respecte a l’ordre constitucional va ser de tal magnitud que dos dies després de la votació de l’1-O i que comencessin els talls de carreteres la nit del 3 d’octubre, l’habitual programació televisiva i de ràdio es va haver d’alterar perquè el rei, com a cap d’estat, va haver de dirigir-se a la nació...” El magistrat omet que va ser una vaga general per denunciar la repressió policial de l’1-O i insisteix reiteradament en el discurs del rei.

Els dubtes sobre la malversació

El fiscal general va posar sobre la taula també l’informe de la Guàrdia Civil del 25 de març, en el qual uns errors de suma incrementaven la quantitat de les despeses en 300.000 euros, fins als 1,9 milions. Tot el material intercanviat entre la fiscalia alemanya i el Suprem ha de ser traslladat a la defensa de Carles Puigdemont, que porta l’advocat Sören Schomburg, amb el suport del seu pare, Wolfgang Schomburg, excap del Tribunal Suprem alemany.

Pel que fa a la malversació, Llarena, tal com vam avançar a l’ARA, va explicar el 23 d’abril als jutges alemanys que no podia “informar de manera definitiva sobre el delicte de malversació”. En el seu informe de nou pàgines del 27 d’abril, Montoro assenyala que Hisenda no contradiu la investigació en curs, però tampoc es fa enrere de les seves repetides manifestacions des del 31 d’agost del 2017.

stats