El nou fiscal general de l'Estat haurà de decidir si proposa al jutge mantenir o retirar l'euroordre

El nou fiscal general de l’Estat proposat, Julián Sánchez Melgar, haurà de prendre una decisió tan urgent com subtil: mantenir o retirar l’ordre europea de detenció i entrega (OEDE) cursada a Bèlgica sobre Carles Puigdemont i els quatre consellers.

Encara que l'ordre europea de detenció i lliurament la cursa el jutge, una sol·licitud de la Fiscalia, en aquest cas al magistrat instructor Pablo Llarena, portaria a aquest a plantejar-se la retirada.

El jutge d’instrucció de Brussel·les anunciarà la seva decisió el 14 de desembre, però la informació que arriba a Madrid apunta que hi ha possibilitats que la justícia belga només autoritzi l’entrega pel delicte de malversació, l’únic de la llista enviada per la magistrada Carmen Lamela que es consideraria de doble incriminació (delicte a Espanya i a Bèlgica). Els altres -prevaricació, desobediència, sedició i rebel·lió- serien descartats.

Tot i que l’ordre europea de detenció i entrega dins de la Unió Europea substitueix el procediment d’extradició per un sistema més ràpid, no és menys cert que assumeix característiques semblants. Els delictes en una extradició han de ser perseguits als dos països, mentre que amb l’ordre europea el principi de doble incriminació no és exigible quan siguin delictes que a Espanya es castiguen amb una pena de presó de més de tres anys i si formen part d’una llista de 39 infraccions penals. Però en aquesta llista no hi figuren, com a tals, els delictes que se’ls imputen als cinc membres destituïts del Govern, excepte el de malversació sota el nom de corrupció. Són delictes que a Bèlgica tenen un contingut molt diferent i de menys gravetat que la que els hi atribueix el Codi Penal espanyol. La possibilitat que el jutge d’instrucció belga decideixi executar l’ordre d’entrega només pel delicte de malversació no és gens menypreable, segons les informacions que arriben a Madrid.

La justícia espanyola pot fer dues coses. La primera, esperar a la decisió del jutge de la instrucció belga i decidir en conseqüència. Per exemple, si l’entrega és només per malversació, la justícia espanyola pot retirar, en conèixer la decisió judicial, l’ordre de detenció i entrega en considerar que no interessa rebre Puigdemont i els quatre consellers en aquestes condicions. Tot seguit, podria cursar una ordre de detenció internacional per practicar la seva detenció en cas que abandoni Bèlgica. La segona és que la justícia espanyola decideixi avançar-se i no esperar el resultat desfavorable per a les pretensions penals espanyoles i desistir un cop es produeixi.

Puigdemont i els quatre consellers s’han entregat a la justícia belga i esperen el desenllaç amb les expectatives de bloquejar l’entrega o reduir els delictes en cas que s’accepti. Si Espanya espera al resultat per desistir en cas d’una decisió judicial adversa, quedaria en una situació irada, segons alguns raonaments jurídics, en renunciar després d’una derrota. En canvi, podria retirar l’ordre de detenció i entrega abans del veredicte amb l’argument que, per exemple, Puigdemont ha suggerit en declaracions que podria tornar a Espanya per participar en la campanya electoral o tornar en cas que sigui elegit.

El seu advocat, Paul Bekaert, quan se li va preguntar si Puigdemont podria tornar a Espanya abans de les eleccions o es quedarà a Bèlgica, ha dit que “l’únic camí a seguir és que l’ordre europea de detenció sigui retirada per Espanya”. En altres termes, de cara al públic i a la justícia europea, no s’estaria desistint pel condicionant hipotètic que pugui plantejar la justícia belga. “No els entregueu pel que hem sol·licitat, ja intentarem detenir-los pel nostre compte”, seria el missatge si s’espera la decisió judicial del jutge d’instrucció de Brussel·les, prevista per al dijous 14 de desembre.