La policia va admetre el 2014 les pressions a Andorra sobre Pujol
Les pressions de l’Estat a la Banca Privada d’Andorra (BPA) perquè facilités informació financera de la família Pujol ja fa com a mínim dos anys que estan documentades. El 18 d’agost passat, Higini Cierco, president de l’entitat, va denunciar-les davant la jutge Canòlich Mingorance a la Batllia d’Andorra, però ja havien estat admeses en una nota datada de l’1 de juliol del 2014, a la qual ha tingut accés l’ARA. En aquesta nota el comissari de la Policia Nacional José Villarejo deixa constància que la família Cierco, “forçada i obligada per les circumstàncies”, va lliurar informació dels comptes bancaris de la família de l’expresident de la Generalitat.
Villarejo és un dels policies que va revelar en seu judicial l’operació Catalunya, iniciada el 2012 per fer sortir a la llum informacions que permetessin criminalitzar dirigents independentistes. Aquesta nota és un dels diversos informes reservats que el comissari va redactar als seus superiors -entre els quals hi havia el llavors director adjunt operatiu de la Policia, Eugenio Pino, mà dreta del ministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz-. En aquest document es reprodueix una captura de pantalla amb un requadre amb els noms de Marta Ferrusola, dona de l’expresident català, i els seus fills Mireia, Pere i Oleguer, i 11 moviments bancaris en els respectius comptes de BPA, realitzats entre el 9 de desembre del 2010 i el 24 de gener del 2011, per valor de 3,4 milions d’euros.
Tot i això, Villarejo no creu, segons afirma a la nota, que aquests fons siguin la totalitat dels diners dels Pujol a BPA, que estima que “no serien inferiors a 500 milions d’euros i, en cas de fons indirectes, uns 1.500-1.800 milions”. “Part d’aquestes informacions, encara que de manera forçada i obligada per les circumstàncies, les haurien facilitat els mateixos responsables de BPA [els Cierco i Joan Pau Miquel, conseller delegat], que per la por de poder perdre la llicència per exercir a Espanya com a banca privada a través de la marca Banca Madrid [sic] han optat per acceptar prestar col·laboració amb les autoritats judicials i fiscals espanyoles”, assenyala l’informe.
Una data incorrecta a l’informe
Aquest document porta data de l’1 de juliol del 2014, sis dies abans que El Mundo publiqués la informació, però hi ha una pista per entendre que està antedatat i que, en realitat, l’informe va ser redactat després que es filtrés la captura de pantalla. Això es pot deduir perquè Villarejo hi afirma: “En aquest sentit, pendent de la comissió rogatòria en procés, [els responsables de BPA] ens han permès, com a gest de bona voluntat, veure una captura de pantalla de moviments, no actuals i d’un sol mes de durada”. Ara bé, aquesta comissió rogatòria no existeix encara en la data que figura a l’informe, l’1 de juliol.
No serà fins al 28 de juliol del 2014 que la tinent fiscal de la Fiscalia Anticorrupció, Belén Suárez, dirigirà un escrit al jutge de l’Audiència Nacional Pablo Ruz en què sol·licitarà, d’acord amb la captura de pantalla i la declaració de Pujol sobre l’herència, una comissió rogatòria a Andorra. Ruz l’hi va concedir l’endemà i, paral·lelament, la Fiscalia també demanava la comissió rogatòria al Coprincipat a la jutge del jutjat d’instrucció número 31 de Barcelona, que també va trigar només un dia a validar la petició.
Fonts jurídiques i policials creuen que Villarejo va poder antedatar-lo amb la intenció d’atribuir-se el mèrit de l’operació, durant la qual el llavors cap d’afers interns de la Policia, Marcelino Martín-Blas, va extorsionar, segons la declaració d’Higini Cierco, els propietaris de BPA. Poc abans, el ministre Fernández Díaz havia condecorat Villarejo amb la medalla al mèrit policial amb distintiu vermell, una decisió que el ministre va afirmar en una entrevista a Vanity Fair que no recordava, tot i que suposa una pensió mensual vitalícia.
