Estat policial de desferra
La resposta del ministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz, al sobiranisme català, des que va arribar al càrrec el 2012, ha sigut coherent: és un problema de política criminal. És a dir: desactivar els suports del sobiranisme requeria criminalitzar els seus dirigents. Les converses entre Fernández Díaz i el director de l’Oficina Antifrau de Catalunya, Daniel de Alfonso Laso, destapades pel diari digital Público, es refereixen a l’expedició per pescar indicis que permetin atacar el germà d’Oriol Junqueras abans del 9-N.
Però Fernández Díaz ja treballava en aquesta activitat policial porqueria amb el cèlebre esborrany apòcrif de la UDEF, publicat el 16 de novembre del 2012. Faltaven nou dies per a les eleccions autonòmiques del 25 de novembre, i els comissaris José Luis Olivera, cap del Centre d’Intel·ligència contra el Crim Organitzat, i Marcelino Martín de Blas, cap d’assumptes interns de la Policia Nacional, havien viatjat a Barcelona el 29 d’octubre del 2012 per aconseguir que els fiscals anticorrupció Emilio Sánchez Ulled i Fernando Bermejo -al marge del jutge instructor del cas Palau, Josep Maria Pijuan- donessin suport a una operació per entrar i escorcollar la seu de CiU. No ho van aconseguir. I en el seu lloc, els Fernández Díaz boys van filtrar l’esborrany, un dossier confeccionat amb material d’internet i ornaments aportats per l’ínclit Javier de la Rosa.
L’informe apòcrif contra Trias, un precedent
L’exfiscal general de l’Estat Eduardo Torres-Dulce ha explicat al meu llibre Queríamos tanto a Luis,que Fernández Díaz el trucava per aconseguir el suport de la Fiscalia Anticorrupció per judicialitzar l’esborrany apòcrif. I que Sánchez Ulled li va demostrar, al seu despatx del madrileny carrer de Fortuny, que era una fabricació. Però Fernández Díaz mai abandonaria aquestes pràctiques. El 2014, quan conspira amb el cap de l’Oficina Antifrau de Catalunya i no obté res per fer mal a Junqueras, opta per fabricar porqueria contra l’aleshores alcalde de Barcelona, Xavier Trias. Els seus homes citen periodistes per vendre’ls la mercaderia.
Alguns diaris, com Vozpópuli i Abc, no compren la mercaderia perquè no els responen a les preguntes que fan. I els Fernández Díaz boys, que preferien diversificar les seves fonts, han d’acudir a la bústia d’ El Mundo. El 28 d’octubre del 2014, dotze dies abans del 9-N, publiquen el compte també apòcrif, com l’esborrany de la UDEF, de la Unió de Bancs Suïssos (UBS), que atribueixen a Trias. Un jutge de Madrid ha conclòs que no hi havia cap confirmació policial sobre aquest compte.
Diuen que Fernández Díaz, després del 20-D, va prometre utilitzar informació porqueria d’arxiu que encara no s’havia utilitzat contra els seus enemics i adversaris. L’enregistrament destapat ahir ratifica una vegada més que des del seu nomenament com a ministre ha sigut un perill per a les institucions.
