La prestidigitació del TS per convertir una qüestió prejudicial en "postjudicial"

¿Oriol Junqueras tenia immunitat el 14 d'octubre quan el Suprem va dictar sentència contra ell?

El 14 d'octubre del 2019, mentre el Tribunal Suprem dictava la sentència del Procés, se celebrava al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) la vista sobre la immunitat d'Oriol Junqueras, elegit eurodiputat en les eleccions del 26 de maig, a través de l'anomenada qüestió prejudicial plantejada pel Suprem al juliol.

Però el Suprem no va suspendre el procediment fins a conèixer-ne la resposta, segons estipula el funcionament del TJUE, sinó que s'hi va anticipar per considerar que el dubte plantejat no afectava el procediment principal sinó un tema lateral, és a dir, la denegació de permís per permetre a Junqueras sortir de la presó per jurar o prometre el càrrec d'eurodiputat. En altres termes, el dubte no li impedia dictar sentència.

La qüestió prejudicial proposada per l'advocat de Junqueras, Andreu Van den Eynde, va esdevenir un moviment màgic de prestidigitació del tribunal del Procés –que va despistar no pocs magistrats i experts– per un fet elemental: si la qüestió plantejada no impedia dictar sentència –i, per tant, no se suspenia el procediment, per què calia elevar una qüestió que acabaria sent postjudicial?

El moviment màgic consistia en això: es feia "com si" es dubtés sobre la immunitat parlamentària de l'acusat a l'hora de denegar-li el permís per sortir de la presó per jurar o prometre el càrrec d'eurodiputat.

Però, com diu una font jurídica consultada per l'ARA: "Però com es pot evitar que s'estengui aquest dubte a la possibilitat mateixa de condemnar-lo, privant-lo definitivament del mateix dret?" Quan el tribunal del Procés va dictar la sentència resolia de facto el seu propi dubte. Però per encobrir la situació es va fer servir l'enginyeria jurídica i així es va encapsular la qüestió prejudicial en l'incident processal del permís penitenciari.

"L'única qüestió que continua sent pertinent és si, com a membre del Parlament, el recurrent [Oriol Junqueras] en el procediment principal [la causa del Procés] estava emparat per la immunitat en el moment en què es va dictar sentència", va escriure l'advocat general en aquesta causa, Maciej Szpunar, en les seves conclusions del 12 de novembre, després d'assegurar que la condició d'eurodiputat s'adquireix amb la proclamació de la Junta Electoral Central, sense que el jurament o la promesa tingui importància.

Les notícies que han arribat en les últimes hores al Tribunal Suprem sobre el sentit de la sentència del TJUE prevista per a aquest dijous 19 són dolentes, és a dir, els contactes informals i la mesura de la temperatura al Tribunal de Luxemburg anticiparien una sentència adversa. En altres paraules, que el TJUE afirmaria que Junqueras tenia immunitat. A la possibilitat que el TJUE es declari incompetent i punt, no se li atorguen gaires possibilitats. Però ningú sap res del cert.

La preocupació del Tribunal Suprem, segons fonts jurídiques consultades per l'ARA, no és que hi hagi una sentència afirmativa de la immunitat en relació amb Junqueras.

Perquè amb la seva interlocutòria del 14 de maig del 2019 sobre els diputats electes al Congrés de Diputats i al Senat el 26 de maig passat, el Suprem ja s'ha posat la bena abans de la ferida: iniciat el judici oral, assenyalava, ja no es necessita elevar suplicatori en el cas d'un parlamentari espanyol, cosa que es defensarà, assenyalen les fonts, per a l'eurodiputat Junqueras.

El Suprem ja ha previst una situació com aquesta. Per això va decidir suspendre, sense escarafalls, l'execució de la pena d'inhabilitació de Junqueras, tenint en compte que si era immune el 14 d'octubre haurà de tramitar la inhabilitació a través del Parlament Europeu com una situació sobrevinguda durant el seu mandat iniciat el 2 de juliol.

Llavors, quina és la preocupació de Manuel Marchena, president de la sala segona? Carles Puigdemont, Toni Comín i més tard Clara Ponsatí. Perquè, a diferència de Junqueras, no estan condemnats. I si Junqueras tenia immunitat, ells també en tenen.

Tot i que la sentència del TJUE no s'aplica als tres polítics esmentats, representa un suport a les seves dues demandes davant el TJUE contra la decisió del Parlament Europeu d'acceptar la seva absència a la llista enviada per Espanya després del 26 de maig. Precisament, el procediment d'extradició s'ha ajornat al febrer per conèixer la posició del TJUE arran del tema de la immunitat, davant de Junqueras, però sobretot davant les demandes de Puigdemont i Comín, que amb una victòria aquest 19 de desembre veuran a l'abast de la mà la seva pròpia victòria: ser reconeguts com a eurodiputats i gaudir d'immunitat fins que es tramiti el suplicatori davant el Parlament Europeu.

L'efecte cascada de la sentència també es reflectirà en el recurs contenciós administratiu de la defensa de Puigdemont i de Comín davant la sala tercera del Suprem. Per això aquesta sala no ha dictat sentència, a l'espera de la decisió del TJUE.