El gran equívoc
No és fàcil entendre què passa després de les eleccions del 20 de desembre sense conèixer una clau. I aquesta clau és el gran equívoc que alimenta Mariano Rajoy. Tot comença la tarda del 2 de febrer, quan el rei Felip VI rep per segona vegada Rajoy, que li diu que segueix sense comptar encara amb els suports necessaris per a la investidura. Continua, doncs, a la reserva.
Rajoy creu que té alliçonat el rei. Per exemple, quan la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, demana cita per visitar Felip VI, aquest rebutja rebre-la. Actua com Rajoy i el PP volen que es comporti.
Rajoy pretén sortir de la segona ronda com ho havia fet de la primera. Sense que el rei encarregui la formació de govern. La seva idea era que l’oposició a Sánchez dins el PSOE guanyés pes a favor d’un govern amb el PP i Ciutadans.
En la primera ronda, Rajoy rebutja o declina l’oferta del rei. Però, afegeix, no renuncia a fer-ho més endavant.
Canvis en la segona ronda
En la segona fase, el rei manté l’ordre en què ja havia rebut els líders. I abans de tornar a asseure’s amb Rajoy, ho fa amb el líder socialista, Pedro Sánchez, que li diu que està disponible.
Sánchez aprofita que el rei ja coneix la voluntat de Pablo Iglesias de donar suport a un govern de coalició entre Podem i el PSOE des de la primera ronda. Un fet que aporta versemblança a l’oferta de Sánchez. No sembla un mer desig.
El rei en pren nota i rep, a continuació, Rajoy. Que segueix sense suports. Però Rajoy no li diu al rei el que espera d’ell. Que aguanti. Rajoy jugava a l’ambigüitat i esperava que Felip així ho captés.
Però el rei no va captar el missatge o el va captar i no va voler complir el que se’n derivava; és a dir, continuar en punt mort, en una situació de bloqueig de la investidura.
Aquesta decisió és el que podríem anomenar el gran equívoc entre el que Rajoy esperava que el rei fes i el que el rei ha decidit fer. El PP està irritat. Amb el monarca.
A partir del fracàs de Rajoy a l’hora de prolongar el punt mort, s’obre una nova fase. La cúpula del PP entén que Rajoy ha cedit un terreny estratègic a Sánchez. I s’organitza la contrainvestidura. Rajoy i el govern en funcions disparen contra els contactes que fa el líder socialista per encàrrec del rei i crea una investidura virtual en paral·lel a la investidura oficial de Sánchez.
Si el soroll que ha organitzat Rajoy no ha tingut gaire transcendència és perquè el PP està cada dia més sepultat per la corrupció a la seva columna vertebral. La Comunitat de Madrid i el País Valencià.
El jutge Eloy Velasco va anunciar el 8 de febrer que ha decidit aixecar parcialment el secret de sumari de l’operació Púnica. Això suposa un imminent tsunami: la difusió de milers de documents i declaracions. Afecten la Comunitat de Madrid i empreses públiques com el Canal d’Isabel II, la caixa de la qual ha estat utilitzada per finançar activitats d’imatge d’Ignacio González i del seu segon, Salvador Victoria, entre d’altres.
El moviment d’Aguirre
Esperanza Aguirre sap que el suflé pujarà després de l’escorcoll de la seu madrilenya de Génova el dijous dia 11, per part de la UCO, la unitat de la Guàrdia Civil, a càrrec de la investigació. Ja no pot esperar al congrés regional. Té, a més, preparada la dimissió en secret d’Ignacio González amb un mes d’antelació, cosa que ningú més que ella coneix. El diumenge 8, doncs, dimiteix amb gest i orgull heroic.
El dilluns 9, el seu pigall, Beltrán Gutiérrez Moliner, exgerent del PP de Madrid i ara treballador seu a Génova, és imputat per rebre fons de Javier López Madrid, gendre de l’empresari Juan Miguel Villar Mir i membre del consell d’administració de la constructora OHL. I, així, arribem al tsunami dels documents de Púnica.
