Els set magnífics del Suprem
PeriodistaAlguns col·legues dels membres del tribunal (Manuel Marchena, Andrés Martínez Arrieta, Juan Ramón Berdugo, Luciano Varela, Antonio del Moral, Ana Ferrer i Andrés Palomo) ja els han batejat. En alguns xats de jutges els anomenen “els set magnífics”, nom que evoca aquell film de Hollywood del 1960 amb Yul Brynner i uns joves Steve McQueen, Charles Bronson i James Coburn.
Els set magnífics decidiran, doncs, a partir d’aquest dimecres -la interlocutòria pot estar llesta divendres- si confirmen la competència del Tribunal Suprem. La confirmaran? Segur.
Perquè la raó de fons ens remunta als motius que van portar el fiscal general de l’Estat, José Manuel Maza, a presentar el 30 d’octubre del 2017 la querella criminal al Suprem: la desconfiança en el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. I ara que la feina està a mig fer, el tribunal no es farà enrere.
Va ser curiós escoltar Marchena dirigir-se als advocats i advocades pel seu nom de pila. L’ús del vocable tan castellà don precedint, per exemple, el nom català Jordi, es feia estrany, tot un canvi d’actitud respecte al perfil adust exhibit el febrer del 2017, durant el judici a Francesc Homs per desobediència.
El punt fort de les defenses respecte del tema de la competència és que la raó invocada per la Fiscalia per aconseguir que s’afirmés la competència del Suprem ha brillat per la seva absència en la instrucció del magistrat Pablo Llarena.
Aquesta raó es titulava, en la querella de Maza, així: “Els aspectes internacionals en les diferents fases del procés independentista”.
Va ser Judith Gené, que defensa els acusats Ramona Barrufet i Joaquim Forn, qui ho va explicar de manera tan senzilla com desimbolta. Una cosa és decidir fa una mica més d’un any, el 30 d’octubre del 2017, acceptar els arguments de la Fiscalia i decretar la competència, i una altra de diferent és, instruïda la causa, amb les actuacions de processament i de conclusió sobre la taula, mantenir aquesta posició.
Segons la lletrada, en coincidència amb els seus col·legues, aquests aspectes internacionals invocats fa un any no han justificat la competència declarada prima facie. Aquests fets no han merescut diligències de prova ni apareixen esmentats en les actuacions de processament i conclusió del sumari. La lletrada va insistir, d’altra banda, que el Suprem havia afirmat la competència del TSJC en el cas de la consulta del 9-N de 2014.
I encara que el fiscal Jaime Moreno, amb un to afable i serè, va explicar que la competència excedia el TSJC precisament perquè s’havia atacat la Constitució, la veritat és bastant senzilla: va ser la desconfiança en l’activitat del TSJC durant el 9-N la que va portar Maza a optar pel Suprem.
Resistència de fiscals
Perquè el TSJC no va avortar el 9-N i perquè quan el fiscal general Eduardo Torres-Dulce va instar a presentar la querella a la Fiscalia del TSJC contra Mas, Ortega i Rigau, es va trobar amb una resistència a fer-ho, conducta que després es va repetir durant la seva instrucció amb els retards en la convocatòria dels investigats a prestar declaració.
La construcció de l’argument dels “aspectes internacionals” va ser el vehicle de la Fiscalia per evitar que la instrucció de l’1-O quedés al TSJC. El tribunal no farà marxa enrere. Però seria desitjable que els set magnífics facin un debat a fons i que surti alguna discrepància en el teló d’acer que s’ha erigit.
