30/05/2016

El tràfic 'legal' d’influències

2 min

Hi ha una institució que s’especialitza en el tràfic i la venda d’influències. No, no es tracta del delicte tipificat en els articles 428, 429 i 430 del Codi Penal. Aquesta institució, d’altra banda, no existeix més que de manera informal: és la que formen i exerceixen de facto els expresidents del govern espanyol. Està mancada de tot tipus de regulació, però el seu exercici fa mal a la democràcia.

Ara sabem que en una carta adreçada el setembre del 2009 a l’aleshores dictador del Sudan, Omar al-Baixir, l’expresident espanyol Felipe González, segons informacions publicades per El Mundo i no desmentides, va recomanar el seu amic i empresari hispanoiranià Farshad Massoud Zandi perquè obtingués l’explotació d’un jaciment de petroli en aquest país. També el 2010 va escriure al president d’Angola amb un objectiu similar en relació a un projecte del seu amic Zandi en aquest estat africà.

El cas d’Al-Baixir revela fins a quin punt es poden perdre els papers. Perquè uns mesos abans de la carta de Felipe González, és a dir, el març del 2009, el Tribunal Penal Internacional, amb seu a l’Haia (Holanda), va emetre una ordre de detenció internacional contra el dictador sudanès per crims de guerra -extermini, tortura i violació, entre d’altres- i lesa humanitat -atacs directes i intencionats contra la població civil i pillatge-. Al-Baixir havia assolit el poder mitjançant un cop d’estat al nord del país el 1989.

D’altra banda, l’expresident del govern espanyol no és l’únic que ha fet gestions fent servir la seva agenda de l’època en la qual exercia la presidència de l’executiu. José María Aznar, màxim dirigent entre els anys 1996 i 2004, fa negocis per a empreses internacionals aprofitant relacions de la seva època presidencial. També va intentar, sense arribar a aconseguir-ho, fer negocis de venda d’armament al dictador libi Muammar al-Gaddafi.

Segons indiquen correus electrònics del sumari de Caja Madrid intercanviats pel president de l’entitat, Miguel Blesa, amb l’empresa d’armaments Einsa, l’any 2008 Aznar feia gestions per assumir la representació d’Einsa en dos mercats de gran interès per a aquesta companyia: Algèria i Líbia.

En tots dos països, segons escrivia a Aznar el conseller delegat de la companyia armamentística, Pedro Rodríguez Pla, el 3 d’octubre del 2008, “està tot per fer”. Aznar havia nomenat president de Caja Madrid el 1996 el seu company de pupitre, Blesa, que al seu torn era conseller d’Einsa (1991-1997).

Així mateix, Einsa va obtenir desenes de contractes amb el govern d’Aznar. I, ja fora de l’executiu espanyol, l’encara president de Caja Madrid Blesa va fer les gestions el 2008 perquè Aznar assumís la representació d’Einsa per a Algèria i Líbia. Finalment, aquestes gestions no van fructificar.

Aquestes pràctiques no són exclusives d’Espanya. Fa setmanes, la premsa britànica va revelar que Tony Blair, l’ex primer ministre del Regne Unit, va signar un acord amb l’Aràbia Saudita el 2010, quan actuava com a enviat al Pròxim Orient en missió oficial de l’anomenat Quartet -els Estats Units, l’ONU, Rússia i la Unió Europea-. El contracte, vinculat a les gestions del país saudita per desbloquejar vendes de petroli a la Xina, li va suposar embutxacar-se 41.000 lliures esterlines mensuals durant dos anys i mig i una comissió del 2% en cas d’arribar a un acord.

stats