Com vestir el nino de la renúncia a l'extradició de Puigdemont

El jutge Llarena estudia presentar-la com un al·legat davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea

Pablo Llarena està més convençut després de llegir la resolució de 22 fulls del Tribunal Superior de Justícia de Schleswig-Holstein que no ho estava dijous passat, 12 de juliol, quan va rebre el comunicat oficial de quatre fulls: el lliurament de Carles Puigdemont per ser enjudiciat només per malversació és inacceptable. No es tracta de retirar l'euroordre, perquè aquesta fase ja està superada, sinó de renunciar, ateses les condicions, al lliurament a través d'un al·legat-denúncia davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea de Luxemburg.

La resolució no només rebutja el lliurament de Puigdemont pel delicte de rebel·lió (equivalent al 81 d'alta traïció del Codi Penal alemany) i pertorbació de l'ordre públic (125 i 125a d'aquest codi), sinó que fa una valoració de caràcter general sobre la violència i l'ús del dret penal.

Segons assenyala, la tipificació de la violència en el delicte d'alta traïció és que "l'efecte previst és obligar el poder estatal a respondre a les demandes dels perpetradors".

I afegeix: "El rerefons és que el dret penal ha d'actuar amb moderació en les disputes polítiques dins d'un estat democràtic i en l'ordre, fins i tot des de les raons constitucionals".

D'acord amb el nou material aportat per Llarena fins a finals de juny i presentat per la fiscalia de Schleswig-Holstein, els jutges Martin Probst, Matthias Hohmann i Matthias Schiemann van tornar a debatre sobre la seva resolució preliminar del 5 d'abril del 2018, en la qual ja rebutjaven el lliurament pel delicte de rebel·lió després de fer la comprovació de la doble incriminació (delicte a Espanya i a Alemanya). Aquesta comprovació deriva del fet que el delicte de rebel·lió no forma part dels 32 delictes de lliurament automàtic estipulats en l'acord marc de l'euroordre del juny del 2002.

Però Llarena va afegir altres delictes possibles per si el tribunal persistia en la negativa. D'aquests últims, la fiscalia de Schleswig-Holstein va escollir el de pertorbació de l'ordre públic.

En la seva resolució definitiva –que no es pot recórrer al Tribunal de Schleswig-Holstein– descarten també el delicte de pertorbació de l'ordre públic i discrepen amb Llarena (i amb la magistrada Carmen Lamela) sobre el paper exercit pels Mossos d'Esquadra, que, segons els dos magistrats, van actuar com a peça del pla de sabotatge del dispositiu muntat per les forces de seguretat durant la jornada del referèndum de l'1-O.

La resolució carrega contra el magistrat Llarena perquè considera l'ordre de detenció i lliurament europea enviada per ell –després de retirar el desembre del 2017 la que havia cursat Lamela a Bèlgica– "totalment atípica" en vista dels "nombrosos anys d'experiència d'aquesta sala en qüestions d'extradició".

Fonts judicials consultades per l'ARA assenyalen que després de llegir la resolució completa i fer consultes amb persones de la seva confiança, el magistrat Llarena s'ha ratificat en la idea que es tracta d'una decisió inacceptable per a la justícia espanyola. Per dues raons: perquè suposa un trencament de la confiança mútua i reciprocitat entre estats i, alhora, perquè implica una intromissió descarada en l'acció de la justícia espanyola pretenent enjudiciar el fons dels fets. Segons fonts judicials, Llarena considera els 22 fulls una sentència en regla sobre la rebel·lió/alta traïció i, fins i tot, sobre la sedició, en descartar del tot que hi hagi hagut pertorbació de l'ordre públic (segons l'article 125 del Codi Penal alemany) en els fets del 20 i 21 de setembre davant la conselleria d'Economia, a la rambla de Catalunya, 9.

Pel que fa al delicte de malversació, si bé el tribunal ha optat per lliurar Puigdemont perquè és un delicte que, sota l'etiqueta de corrupció, forma part dels 32 delictes de lliurament automàtic de l'acord de euroordre, el tribunal recorda que el càstig ha de seguir l'orientació de l'article 266 del Codi Penal alemany, és a dir, "cinc anys de presó o una multa".

En aquestes condicions, les fonts judicials consultades per l'ARA assenyalen que Llarena es referma en la idea que no és possible acceptar la resolució. Però en lloc de plantejar la qüestió com la resposta a un afer bilateral entre un tribunal alemany i un d'espanyol –l'extradició puntual de Puigdemont– està elaborant una resposta per portar davant el Tribunal Europeu de Justícia de la Unió Europea el Tribunal de Schleswig-Holstein per vulneració de la confiança mútua.

L'acceptació de Puigdemont exclusivament pel delicte de malversació, segons fonts judicials, no només debilitaria l'acusació –el cap de la rebel·lió no podria ser suspès provisionalment com a diputat ni acusat per aquest delicte, a diferència dels seus subordinats, que seran suspesos i enjudiciats per rebel·lió–, sinó que plantejaria la possibilitat ben certa que un cop a Espanya, i després d'ingressar immediatament a la presó –pel fet d'haver-se sostret de l'acció de la justícia–, podria pagar la responsabilitat civil i recuperar la llibertat, i assistir després al judici per malversació, mentre que els seus exsubordinats haurien de respondre-hi per rebel·lió.