ENTREVISTES ENCADENADES

Ana Isabel Barrera Osorio: “El món s’ha cuinat a les llars i gràcies a les dones”

És creactivista i participa en el  projecte Mujer Diáspora, Comisión de Verdad, Memoria y Reconciliación

No vol que a l’entrevista hi consti ni què va estudiar, ni on va néixer, ni quina edat té. No li semblen dades importants i m’explica el perquè: “En aquesta entrevista parlo jo, però no parlo de mi sinó que parlo en nom de moltes dones. Crec en el feminisme amorós i de la igualtat, i fa temps que practico l’exercici de mirar d’eliminar les categories que va imposar el sistema patriarcal i que han provocat que l’origen o l’edat d’una dona puguin ser motius de discriminació”. Sobre la categoria d’edat de les dones, considera: “Si ets jove, et discriminaran al·legant que no tens prou experiència, i si ets vella, et discriminaran perquè en tens massa i ja no serveixes per al sistema. No és tan important en quin lloc geogràfic vas néixer com què vas aprendre d’aquell lloc i d’aquella gent”. I què vas aprendre de Colòmbia i de la teva família? “El gran capital de la meva base emocional, heretada dels meus pares, és la meva capacitat de sorprendre’m positivament, de sentir curiositat per allò que m’envolta i preguntar-me sempre el perquè de tot”. Fa anys que té un local d’alimentació conscient a la Vall de Boí. “Emprendre aquest negoci és per a mi un projecte de resiliència i autonomia. No soc cuinera, però ara cuino. No soc cambrera, però ara atenc els clients. I això m’ha fet ser molt més empàtica amb moltes feines. Sobretot penso en les persones migrants que han de fer feines allunyades del que feien als seus països d’origen”. “Emprendre aquest negoci i fer-lo funcionar m’ha donat eines per encoratjar les dones a fer el que vulguin fer i a ser qui vulguin ser”. L’espai està impregnat de la seva essència i la seva filosofia de vida. Als prestatges hi té llibres de Virginia Woolf, d’Alice Munro, de Silvia Federici o de Simone de Beauvoir. Quan els clients li demanen les cartes, els entrega les del menjar i també una llibreta plena de cartes d’amor de fills a mares o de parelles que ha extret de diferents llibres. Activista pels drets humans, creu en un feminisme de la igualtat i reivindica el que és domèstic: “La dona ha construït la història des de la invisibilitat. Mentre l’home dominava l’espai públic, a la dona se li va assignar l’espai privat, i s’ha menystingut el valor que té aquest espai, però el món s’ha cuinat a les llars i gràcies a les dones. Si les dones s’aturen es crea un efecte papallona”.

Em parla del projecte Mujer Diáspora, Comisión de Verdad, Memoria y Reconciliación de las Mujeres Colombianas en el Exterior, en el qual està implicada. És una iniciativa que té lloc en diferents punts d’Europa i en el qual les dones migrades es plantegen el seu paper en relació al procés de pau de Colòmbia. Concretament, es pregunten si és necessari que trenquin el silenci amb la voluntat de reconstruir la memòria, d’empoderar-se i de reparar les ferides i les desconfiances que ha generat la guerra.

Ana Isabel Barrera Osorio és del lloc on es troba. És creactivista i participa en el  projecte Mujer Diáspora, Comisión de Verdad, Memoria y Reconciliación. 

Què t’agradaria que hi hagués dins la capsa? “L’alliberació interior de les dones”, em respon. Amb ella finalitzo aquesta cadena de 30 entrevistes.

Llegeix totes les entrevistes encadenades  aquí