ENTREVISTES ENCADENADES

Guillem Fernàndez: “Si transformem l’economia, canviarem la història”

Economista i doctor en polítiques públiques; treballa a la cooperativa Coop57

Quedem al barri de Sants enmig de l’onada de calor d’inicis d’agost. Poca gent al carrer, però a l’oficina de Coop57 “el telèfon no para de sonar: les persones i les entitats aprofiten les vacances per fer gestions econòmiques”. Recalca el fet que “Coop57 no és un banc, ni una cooperativa de crèdit, és una cooperativa de serveis financers que capta estalvi de persones físiques per finançar projectes col·lectius”. Funcionen com una organització democràtica i assembleària: “Una persona, un vot, independentment dels diners que aportin”. La propietat és de tots els seus socis i sòcies, que s’autogestionen i s’organitzen. Més de quatre mil persones i vuit-centes cinquanta entitats. Gestionen 37milions d’euros. Li demano pel funcionament a l’hora de formar part del projecte: “Hi ha persones que fan aportacions voluntàries al capital social, les sòcies col·laboradores, i reben una remuneració del 0,15% pel seu estalvi. Les entitats socials que sol·liciten préstecs són les sòcies de serveis. Hi ha una comissió social que estudia les entitats que volen ser-ne membres i avalua què fan i com ho fan. Han d’estar en consonància amb els principis de la cooperativa. D’altra banda, hi ha una comissió tècnica que determina si es concedeix el préstec o no”. “Financem cooperatives, associacions, fundacions, empreses d’inserció... projectes productius, d’atenció a les persones, mediambientals, d’agricultura ecològica, culturals, d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús...”, però demanen que el projecte estigui arrelat al territori, que la seva escala salarial sigui com menys desigual millor, si pot ser d’un a un, i que tingui teixit social al darrere. “Ens basem sobretot en la confiança. Demanem als projectes la màxima capil·laritat i que el teixit social se’n corresponsabilitzi avalant mancomunadament petits imports. Així diversifiquem el risc”. En aquest sentit, el concepte de morositat és diferent de l’habitual en la banca. “Quan les entitats socials tenen problemes de pagament, ens asseiem per trobar solucions. Elles són Coop57. No les podem deixar tirades, ni ens interessa posar interessos de demora o comissions estratosfèriques. No volem executar ningú. No fem negoci amb elles, som el seu instrument financer. Som elles. Ens interessa ajudar-les”.

M’explica que tenen molts reptes de futur: “Vincular més la base social, compartir riscos amb altres agents o desenvolupar una coordinació col·legiada”. Han detectat que molts càrrecs financers de les seves entitats els segueixen ocupant homes i destaca la creació d’una comissió feminista: “No volem ser una cooperativa d’homes, blancs, de classe mitjana i heterosexuals. Volem ser un reflex de la societat”. Com a conclusió, afirma: “L’origen del terme economia és la gestió dels recursos de la llar, però els neoclàssics i l’anàlisi marginalista ho han convertit en models matemàtics d’integrals i derivades que no tenen en compte la complexitat de la vida. Coop57 és un espai d’autonomia i solidaritat. Una llavor d’alternativa enmig d’un sistema injust. Si transformem l’economia, canviarem la història”.

Guillem Fernàndez és economista i doctor en polítiques públiques. Treballa a la cooperativa Coop57 i es defineix com a militant de base i pare d’en Guiu.

Què t’agradaria que hi hagués dins la capsa? “La satisfacció de les necessitats humanes en harmonia amb la natura”, em respon. Vol que la pròxima entrevistada sigui la  Clara Romero.

Llegeix totes les entrevistes encadenades aquí