ENTREVISTES ENCADENADES

Josep Maria Pàmies: “El tabac mata i és legal. Per què altres plantes beneficioses no ho són?"

Admira els sistemes sanitaris de Suïssa i Nicaragua perquè han implantat les teràpies naturals com a opció dins la sanitat pública

Al Josep l’han acusat de pseudocientífic, d’estafador i, fins i tot, d’assassí. Fins fa setze anys es dedicava sobretot al cultiu de flors i plantes comestibles per a la restauració. El cap de cuina del Ferran Adrià li va demanar que investigués l’estèvia per fer pastissos sense sucre -en va acabar fent el famós plat Aire d’estèvia -. En Josep s’adona que la planta pot ser beneficiosa per a la diabetis o el colesterol i comença a comercialitzar-la: “I va ser aleshores que van començar els atacs ferotges contra mi”. Malgrat que s’havia comprovat la no toxicitat de la planta i era legal en molts llocs del món, la Unió Europea no en va legalitzar el comerç fins al mes de maig del 2017. “Si Santi Santamaria o Quique Dacosta, que m’han donat suport, la utilitzaven per a la cuina, per què jo no podia comercialitzar-la? El tabac és una planta que mata i és legal. Per què l’estèvia ha trigat tants anys a ser-ho?” Entre les plantes que cultiva hi ha la marihuana o planta d’opi. “Per a un pagès no hi ha plantes prohibides. I si em diuen que està prohibida, encara en plantaré més”.

Creu en l’autosuficiència sanitària i en la medicina integrativa. Admira els sistemes sanitaris de Suïssa i Nicaragua perquè han implantat les teràpies naturals com a opció dins la sanitat pública: “Suïssa ho va aconseguir guanyant una consulta popular organitzada pel poble. Al cap i a la fi, és una recomanació de l’OMS”. En aquest sentit, defensa la idea d’aconseguir que Catalunya sigui un país model en independència econòmica, social i de salut: “Encara que no sigui vinculant, hem de poder votar el nostre sistema sanitari. Hi ha recursos naturals molt econòmics que no estem utilitzant”. Per a ell la professió de metge és la més extraordinària del món, però creu que “molts metges se senten frustrats pels impediments de sumar noves tècniques per curar els malalts”. Entre les coses que defensa, la més polèmica és que considera moltes malalties com a símptoma i assegura que poden curar-se a través d’algunes de les plantes que cultiva. Reconeix, amb tot, que “el problema és que malgrat que n’hi ha proves i testimonis, no hi ha estudis científics fets amb humans”. “Els científics que podrien estudiar-ho no ho fan perquè no hi ha patents d’aquestes plantes. Confio que arribarà un moment que haurem creat una consciència col·lectiva al voltant d’aquests temes que farà que els polítics prenguin decisions que en permetin la investigació”.

Li demano si es considera un revolucionari i em diu que no, perquè la revolució sol implicar violència i ell creu en la revolució pacífica, en la Dolça Revolució -nom que porta l’associació de la qual és fundador i que vol motivar la societat a cultivar les seves pròpies plantes medicinals-: “No em vull enfrontar al sistema, lluito i vetllo per la salut i l’alimentació sana, procurant crear un sistema nou”.

Josep Maria Pàmies és pagès. També és fundador de l’associació Dolça Revolució, que vetlla per una alimentació sana i ecològica, i de Som lo que Sembrem, contra els cultius transgènics. 

Li pregunto què li agradaria que hi hagués dins la capsa: “El secret d’entendre la gent; costa molt: som tots tan diferents!”, em contesta. Li agradaria que el meu pròxim entrevistat fos en Manel Ballester Rodés.

Llegeix totes les entrevistes encadenades aquí.