ENTREVISTES ENCADENADES

“Què t’agradaria que hi hagués dins la capsa?”

El comú denominador de totes les entrevistes era una capsa que ha acabat passant per trenta mans

A principis d'estiu vaig començar una cadena d’entrevistes que no sabia on em portaria. Cada entrevistat escollia qui volia que fos el següent entrevistat. L’única persona escollida per mi va ser la primera, Mercè Sampietro, i amb ella vaig iniciar aquest viatge periodístic que m’ha fet anar a diferents punts del territori català. El comú denominador de totes les entrevistes era una capsa que ha acabat passant per trenta mans i que vaig regalar a l’última entrevistada. La pregunta amb la qual començava totes les entrevistes, i que era la mateixa per a tots els protagonistes, era: “Si et digués que dins d’aquesta capsa hi pot haver qualsevol cosa, què t’agradaria que hi hagués?” La majoria han reaccionat de manera semblant: “Bufa! Que difícil!” O bé: “¿He de triar una sola cosa?” Les cares que feien mentre pensaven què els agradaria que hi hagués no han quedat reflectides a les entrevistes, però a alguns el cap se’ls torçava lleugerament i la mirada se’ls perdia amunt mentre pensaven. D’altres tancaven els ulls o els fixaven en un punt i esbossaven curioses gesticulacions facials de dubte, de sorpresa o de desconcert, de melangia o d’il·lusió. De cop, la capsa semblava convertir-se en una mena de llàntia meravellosa capaç de concedir un desig, i el joc que els proposava prenia certa serietat, potser perquè passa en poques ocasions que sentim la llibertat d’escollir una cosa que desitgem i la falta de costum ens paralitza. Una mena d’innocència infantil i màgica els il·luminava a tots; i, des de l’imaginari, vivien la fantasia del desig complert per uns breus instants. Un cop havien respost, es mostraven curiosos per saber què hi havia dins la capsa. “La puc obrir?” D’altres la sacsejaven per mirar de trobar alguna pista. Els desitjos han sigut ben variats: “La possibilitat de cedir a la gent trossos de terra. Llapis de colors. El secret d’entendre’ns entre nosaltres. L’explicació de com es va crear l’Univers. Un bell pensament. Respecte i comunicació. La llibertat dels presos i preses polítics i exiliats. Uns binocles. Cultura. Una resposta. Un horitzó il·limitat. La mateixa capsa. Un llibre. Pensament crític. Un rellotge per parar el temps. Temps per gaudir. Respecte pel planeta Terra. Un ratolí. Diners per a finançament artístic. Justícia social. El gat de Schrödinger. Més cultura. Un contracte laboral. Mil claus de mil pisos per a les mil persones que dormen al carrer. La satisfacció de les necessitats humanes. El meu fill que va morir. Un món diferent. Tot el que em queda per aprendre. Un bitllet a Damasc amb garanties. L’alliberament interior de les dones”.

Ha sigut un preciós camí d’aprenentatge. Gràcies a cada un dels entrevistats i també a vosaltres, lectors, que ens heu acompanyat. Fem un joc de comiat? Imagineu-vos que us col·loco al davant la capsa dels desitjos i us pregunto: “Si et digués que dins d’aquesta capsa hi pot haver qualsevol cosa, què t’agradaria que hi hagués?”

Llegeix totes les entrevistes encadenades  aquí