ENTREVISTES ENCADENADES

Josep Maria Gregori: "Tots sentim un enyor inconscient de retrobar el nostre fonament"

En Josep Maria forma part de la primera generació de musicòlegs del nostre país

En Josep Maria forma part de la primera generació de musicòlegs del nostre país, tot i que inicialment va estudiar filosofia i lletres perquè, aleshores, la musicologia encara no era una carrera.

Per a ell, la música i la filosofia són dos aspectes d’un mateix saber. Per a la tradició pitagòrica, amb la qual s’identifica, “la música és una eina que connecta i harmonitza el microcosmos que és l’Home amb el macrocosmos que és l’Univers i que l’Home conté en el seu si; un vehicle de connexió entre l’Ésser i la seva natura en l’Home per conduir-lo cap a l’apoteosi ( apo-theos ), la deïficació”. Li demano qui serien per a ell els déus avui en dia: “Soc creient i crec en Déu”. Lamenta que la cultura occidental sigui la primera civilització que ignora Déu, però assegura que “hi ha una inquietud humana, un desig inconscient de la llavor que portem a dins, una espurna del foc dionisíac, que busca reunir-se amb el foc primordial, i la música és un dels canals per aconseguir-ho”.

M’explica que el nostre Orient l’hauríem de buscar no en l’hinduisme, sinó en el món hebraic: “La mitologia hebraica ens orienta amb claredat cap al nostre principi fundador (bereixit), el nostre nucli diví”. Li demano per l’oposició del creacionisme i l’evolucionisme i em parla de la tossuderia humana de persistir en la contraposició d’allò tangible amb allò intangible; de la falsa confrontació entre ciència i religió.

Per a ell, els artistes del segle XIX, especialment els músics, tenien una profunda consciència de la seva funció espiritual: “Són l’última veu del pensament platònic”. Encetem un nou fil de conversa sobre la inspiració i em parla del llibre d’Arthur Abell Talks with great composers, “en què Brahms explicitava, com mai ho havia fet cap compositor, les seves experiències sobre el fenomen de la inspiració, el seu accés a una dimensió de verticalitat que li permetia copsar l’obra com un tot ja existent… Resulta fascinant pensar que des de l’horitzontalitat cronològica del nostre esdevenir a alguns artistes els sigui donat, com a molts místics, de participar en el temps de l’Ésser!”

És evident que en Josep Maria sent una passió indubtable per la música i un gran respecte pels autors del passat. Per aquest motiu dirigeix el projecte IFMuC, des d’on treballa per recuperar el patrimoni musical català. En els últims disset anys han localitzat més de dos-cents fons musicals, dels quals n’han catalogat dinou, amb les seves col·leccions de manuscrits i impresos, amb un còmput de més d’onze mil registres d’obres inèdites dels segles XVI al XX i més de mil compositors desconeguts.

La seva satisfacció més gran és que els seus alumnes aprenguin a estimar la música i a valorar el tresor compositiu dels avantpassats, i que els intèrprets d’avui puguin tocar repertoris antics i desconeguts per mantenir viu el llegat musical del nostre país.

Josep Maria Gregori és doctor en filosofia i lletres, catedràtic de musicologia de la UAB, director del projecte IFMuC (Inventari dels Fons Musicals de Catalunya) i membre numerari de l’IEC.

Li pregunto què li agradaria que hi hagués dins la capsa. Un bell pensament, em respon. Ens acomiadem i em diu que li agradaria que entrevistés la  Judit Neddermann.

Llegeix aquí totes les entrevistes encadenades.