Comparativa agosarada

Dos llocs de la Terra separats per milers de quilòmetres. Dos territoris molt diferents, especialment pel que fa a la seva extensió, però també a la llengua, els costums, el poder i la influència exteriors, la seva estructura social, econòmica i política, i sobretot l'absència d'estat en un dels dos; concretament, en el més petit. I tanmateix, aquests dos pobles tenen grans similituds: l'amor a la pròpia història, als costums, la natura, i particularment destacaria el fort sentiment de pertinença de la seva gent. Em refereixo als Estats Units i a Catalunya. Aquest mes de novembre en tots dos punts se celebren eleccions presidencials i demano disculpes d'entrada -abans que s'alcin veus crítiques- per la meva gosadia de voler-hi establir certs paral·lelismes.

En el primer ja s'han celebrat eleccions. Obama ha estat reelegit nou president dels Estats Units, si bé en aquesta segona legislatura el procés electoral no ha estat tan emocionant i passional com en l'anterior. Tot i així els analistes hi donen molta importància i es diu que en aquest cas s'ha votat més amb el cap que amb el cor. En destaquen que una part important de l'electorat l'han format les minories: els afroamericans han votat majoritàriament Obama en un 93% (les dones en un 96%), el 71% d'hispans també l'ha votat (un 76% d'hispanes), així com el 60% dels joves d'entre 18 i 29 anys. Romney ha guanyat clarament Obama entre la població blanca i n'ha obtingut el 62% dels vots. Ara bé, no va es va guanyar la confiança del vot femení, que va ser del 42% davant del 56% del vot masculí.

És possible que quan Obama va guanyar les eleccions del 2008, aquell resultat tingués una consideració històrica, transcendental: per primera vegada arribava un president negre a la Casa Blanca i la simbologia d'aquest fet era d'un valor incalculable. Però en aquestes segones eleccions s'ha confirmat que alguna cosa està canviant de veritat als Estats Units, i és que la nova societat i, en definitiva, el nou poder polític, està canviant de mans. La crisi econòmica ha estat la nota predominant de tota la campanya, però, mentre que la crítica de Romney se centrava en la gestió econòmica de manera global, Obama ho feia adaptant-se al que significa per a cadascuna de les minories que se'n veuen més afectades. Aquests dies que he reprès la sèrie Mad men , situada a la Nova York dels anys cinquanta, hi veig reflectit el gran poder dels homes blancs d'aleshores. Avui n'hi ha prou a passejar per la ciutat per prendre consciència de fins a quin punt s'està produint un canvi de poder entre els ciutadans. De manera que Obama és també l'anunci d'una nova era.

Les altres eleccions que s'han de celebrar són naturalment les del Parlament de Catalunya, encara que en un context molt diferent i amb un president que també es torna a presentar però després d'una legislatura molt més breu. En aquest cas, contràriament a l'anterior, crec que aquestes seran unes eleccions en què es votarà més amb el cor que amb el cap. No és que la crisi no existeixi o que no siguem conscients de la seva gravetat, tot el contrari. Però en l'escenari ha aparegut una il·lusió col·lectiva que pot engrescar i cohesionar moltes persones. Per això, precisament, el vot ha d'estar motivat per l'esperança i no pas per la por. Però per tal de treballar per una Catalunya cohesionada em sembla essencial que els missatges dels candidats no només s'adrecin als seus votants tradicionals, sinó que també tinguin una atenció especial per a aquelles persones que de vegades s'han sentit alienes a la política catalana. Em refereixo, en primer lloc, als joves, a aquells que, decebuts per la situació i amb un índex de desocupació del 50%, se senten profundament desencisats amb la política. Comptar amb els joves és fonamental per al país, ells tindran el poder de canviar les coses. Però també és important guanyar-se el suport d'un percentatge molt alt de la població -tot i que de vegades s'ha sentit minoritari- i que es correspon a aquelles famílies que van immigrar a les nostres terres durant els anys seixanta i que han contribuït indubtablement a la construcció d'una Catalunya més permeable i plural. Seguint els paral·lelismes amb les eleccions nord-americanes arribo al vot femení, però malauradament lamento no saber quines són les característiques principals del vot de les dones a casa nostra. Esclar que aquest tema tampoc no ha despertat grans passions durant la campanya... Segurament no em faran cas, però si més no els recordo allò que deia Santa Teresa: "Les dones no som bones donant consells, però de vegades l'encertem".