Els he de confessar que estava en un autèntic desert literari. Això és el que tenen de vegades les festes, que et deixen exhausta. Sempre són dies intensos en tots sentits. Al costat de l'alegria de les criatures apareix, sense demanar cap tipus de permís, el record de determinades absències. No és que no formin part de la teva vida, perquè hi són tot l'any i ja hem après a conviure-hi, però aquests dies uns núvols persistents de nostàlgia insisteixen a acampar dins nostre.
Mai no he pogut separar completament la meva vida privada de la professional. De fet, crec que d'alguna manera les dones tendim a fer-ho amb freqüència. Vivim intensament aquests dos mons que es barregen sense poder delimitar amb exactitud el que pertany a un o a l'altre. Així que avui, sent molt conscient que havia d'escriure aquest article, he estat tot el dia pendent de les notícies... i res, no hi havia manera d'inspirar-me.
Després d'un llarg Nadal amb família extensa, llatina i mediterrània, en què els fogons, els galets i el gall d'indi farcit han ocupat bona part del meu temps, em sentia incapaç d'articular correctament el pensament. Al final, un cop més a la cuina, m'he posat a fer galetes de Nadal; però aquesta vegada, en comptes de fer cors o estrelles com altres anys, les he fet amb forma de números. I així, gairebé sense adonar-me'n, he anat enfornant el 2, el 0, l'1 i el 4, fins que al cap de poca estona tenia davant meu uns quants 2014 -d'ametlla, mantega i sucre- que m'han traslladat de la manera més dolça a aquest any tan especial.
Quan el 2007 Carod-Rovira, aleshores vicepresident de la Generalitat, va anunciar la possibilitat de fer un referèndum el 2014 perquè es complirien 300 anys de la pèrdua de la condició d'estat de Catalunya, semblava una quimera. Tan sols sis anys més tard, però, la situació és radicalment diferent.
Què ha passat en tan poc temps perquè la situació hagi canviat d'aquesta manera? Aleshores el moviment independentista no arribava al 20%; ara, en un lapse de temps tan curt, supera el 50%. No repetiré aquí els arguments sobradament coneguts, discutits i debatuts per uns i altres, però hi ha realitats que val la pena viure, aprendre, conèixer i, sobretot, respectar.
En tot cas, em sento privilegiada de poder viure aquests esdeveniments, i més encara, de poder escriure'n. I, per descomptat, no tinc por, sinó tot el contrari, me n'alegro que hàgim despertat d'una llarga letargia. Encara no sabem on podrem arribar ni en quines condicions, dubto que ningú pugui afirmar amb seguretat què passarà, però una cosa és certa: ens estem movent, no ens estem ni quiets ni adormits. Adults i joves aquests dies hem discutit amb passió, i la política amb majúscules ha tornat a entrar a casa nostra.
Qui és que diu que estem dividits? A qui li interessa afirmar i insistir que ho estem? La diferència d'opinió mai no ha estat qüestionada; afortunadament, no tots pensem de la mateixa manera i defensem la pluralitat com un valor, sense renunciar a les pròpies idees. Aquesta és precisament la gran riquesa del nostre país i és per això que hem lluitat tant, per poder opinar des de la diferència. És cert que és un exercici difícil que comporta risc de fractures, però fins i tot el nou papa Francesc insisteix a dir: "No hi pot haver pau sense diàleg, i aquest és l'únic camí davant de les dificultats i els conflictes, una cultura que promogui l'acord, el coneixement de l'altre i permeti que les persones dialoguin sense barallar-se". La vida mai no pot ser estancament, de manera que el més important és que estiguem oberts al canvi.
En aquest sentit, caldrà preguntar-li al ministre Margallo en què es basa per afirmar que l'opinió lliure "trenca la convivència" o que "el separatisme no és una opció democràtica". Per descomptat, ell és lliure d'opinar el que vulgui, però precisament per aquest motiu la seva llibertat d'expressió no pot restringir la meva.
El 2014 també té altres compromisos amb la societat, ja que els anys que l'han precedit no han estat precisament exemplars. Equilibrar el desajust social, crear ocupació i millorar l'educació emergeixen com a pilars fonamentals. Però aquests conceptes esdevenen buits si no van acompanyats d'una política transparent que també n'avaluï els resultats.
Encara que dolç es pugui interpretar com a tou o suau, també significa tendre i dialogant. És en aquest sentit que espero que les meves galetes serveixin per donar la benvinguda a aquest particular 2014. Això sí, amb un agraïment i una felicitació molt especials al món de l'ARA, els seus lectors, periodistes, redactors, gestors i amics. Ells i elles, vosaltres, sou molt més que un diari, sou l'autèntica transformació. Aquest 2014, i com dieu sovint, no l'han fet especial ni els polítics ni les institucions, sinó la gent, la societat catalana, que té opinions molt diverses però sempre compromeses.
