16/09/2015

“Nen, no t’enfilis”

3 min

Entre el sí i el no hi ha una gran diferència, més enllà de la semàntica. El sí pot simbolitzar un dels actes més emotius de la vida: “Sí, vull” són les dues paraules més usades en les novel·les d’amor, les pel·lícules sentimentals o passionals i fins i tot en alguns somnis de la quotidianitat. Més enllà del romanticisme, el sí simbolitza també una actitud positiva en la vida, una forma de participació, un “suma’t” al que està passant. Per contra, el no és la negació, la prohibició, la limitació o la restricció. No és estrany, doncs, que en la campanya electoral que estem vivint el sí sigui molt més il·lusionant.

Aquests dies m’ha vingut a la memòria una frase d’un amic desaparegut fa uns anys, Raimon Bonal, un sociòleg de Canet de Mar que, a més de la seva ciència, ens va aportar el seu carisma i la seva manera altruista d’entendre la vida. Quan parlàvem dels catalans, ell em deia que la nostra educació es podia resumir en la frase “Nen, no t’enfilis”, amb la idea que fóssim sempre prudents, mai agosarats, sempre continguts i limitats. Doncs bé, avui bona part de la població ha decidit enfilar-se i saltar el mur. Quanta? No ho sabem, heus aquí la qüestió.

Si els sondejos, les estadístiques o les enquestes mai no han sigut gaire fiables, en aquesta ocasió crec que encara ho són menys. Es parla de fins a un milió d’indecisos i de la possibilitat que acudeixin a les urnes votants que en eleccions autonòmiques mai no havien anat a votar. En aquest sentit, si assolíssim, per exemple, un 80% de participació, ja ho consideraria un gran èxit. Però, finalment, el resultat serà determinant no només per al que passi aquí en els pròxims mesos, sinó també, i molt especialment, per la seva repercussió en les pròximes eleccions espanyoles. Si el sí assoleix un resultat suficientment ampli, no hi ha dubte que el Partit Popular serà castigat i la interpretació generalitzada serà que Mariano Rajoy, amb la seva política, no haurà sabut o pogut contenir el procés. Si el resultat és molt ajustat, és possible que el PP no pateixi un gran daltabaix i consideri que, com a mínim, ha sigut capaç de frenar-lo. Si finalment el no surt victoriós, no crec que calgui que n’interpreti el resultat.

Em sorprèn com encara ara en determinats cercles de Madrid la gent es pregunta com és possible que s’hagi arribat a aquesta situació. En realitat, sembla com si acabessin de descobrir que això va de debò. Encara recordo que quan es van celebrar les eleccions del 2012 jo era a Nova York. En un sopar amb diversos periodistes —entre altres professionals—, parlàvem del resultat de les eleccions, i l’opinió generalitzada era que donaven CiU per acabada i, amb aquesta formació, també l’aventura del procés. De les quinze persones que érem a la trobada, jo era l’única que deia que tot plegat anava de debò, fins al punt que hi va haver ocasions en què em va resultar fins i tot incòmode seguir la conversa. Aquell dia vaig apuntar tres elements: que tot plegat no era fer volar coloms, i que encara que el resultat de les eleccions no havia sigut bo per a CiU, això no representava el final del procés sobiranista. En segon lloc, que el president Mas no estava acabat ni arraconat, sinó tot el contrari, i que a Catalunya era una persona respectada. En tercer i últim lloc, vaig apuntar que si Madrid volia evitar la ruptura, havia d’apostar necessàriament pel diàleg i no per la confrontació permanent, per la qual cosa s’havien d’adoptar una sèrie de mesures en positiu: simbòlicament, en diria un sí, en comptes del no habitual a tot. No vaig dir res de nou ni d’original, sens dubte, però ningú no em va creure.

Bé, doncs ara que ja ens hem començat a enfilar al mur no sabem ben bé què hi trobarem, al capdamunt. Hi ha qui pensa que des d’allà es podrà contemplar alguna cosa com un paradís terrenal, on tot serà més bonic i funcionarà molt millor. Altres creuen que si salten la muralla trobaran un món sec i àrid on amb prou feines es podrà viure.

Ara bé, per a mi segurament el més important serà comptar amb aquells ciutadans, aquells veritablement demòcrates, que sigui quin sigui el resultat de les urnes, acceptaran la veu de les urnes i l’endemà de les eleccions es posaran a treballar en la construcció d’una societat millor.

stats