Publicitat
Publicitat

El penediment

Hi ha paraules que tenen diferents significats en funció del context en què es fan servir; és el cas del terme tan homogeni i tan dispar alhora com és el penediment . En efecte, les visions jurídica, ètica i/o religiosa i popular són ben diferents. Tanmateix, a totes tres les uneix un significat previ, i és la idea d'haver fet alguna cosa que no s'hauria d'haver fet, o, a la inversa, no haver portat a terme una conducta que era l'esperada. Ara bé, a partir d'aquí les interpretacions i conseqüències són ben diferents.

En el món jurídic i, més concretament, en el dret penal, el penediment és considerat tant com un atenuant genèric que pot rebaixar la pena com una condició vinculada especialment a determinats delictes.

En el primer cas es considera circumstància atenuant quan el culpable d'un delicte -i abans que conegui el procediment judicial que s'adreça en contra seu- confessa la infracció a les autoritats. També s'hi considera quan el culpable repara el dany ocasionat a la víctima o en redueix els efectes, en qualsevol moment del procediment, sempre que sigui prèvia celebració de l'acte del judici oral. Com se'n pot desprendre, el dret no té en consideració ni el perquè ni les motivacions internes d'aquesta conducta, sinó que el que compta és el moment processal en què es realitza. Així, no s'exigeix una actitud de penediment, verbigràcia el dolor pels actes comesos, sinó tan sols el reconeixement i, si és el cas, la reparació. El dret considera que n'hi ha prou reconeixent el delicte o comprometent-se a reparar el dany abans que comenci el procediment, independentment de la motivació. Recorden la carta de Millet en el cas Palau en què reconeixia els fets…?

D'altra banda, ens trobem altres delictes, com el delicte fiscal, en què ja té efecte jurídic el sol fet que l'imputat regularitzi a temps la seva situació tributària o en matèria de subvencions abans que se li hagi notificat.

Els delictes de terrorisme i tràfic de drogues mereixen especial atenció, ja que s'ofereix un tractament penal per beneficiar l'anomenat terrorista penedit amb una finalitat més politicocriminal de fomentar aquesta figura per la seva utilitat en la justícia penal que no pas per un autèntic sentiment de responsabilitat. Es dóna en el supòsit que l'autor dels fets vulgui evitar futurs delictes, ja sigui perquè suposa l'abandonament voluntari de les activitats delictives o bé perquè col·labora activament a impedir la seva realització o ajuda a obtenir proves decisives per a la identificació o captura d'altres responsables. En realitat, es tracta més aviat d'una figura premial que respon més a raons polítiques i pragmàtiques que jurídiques, i a la pràctica s'ha fet servir molt poc. Sí que ha estat més útil en el camp de les drogodependències.

Des del punt de vista ètic o religiós, i partint de la teologia judeocristiana, el penediment és un terme que traduït de l'hebreu significa tornar , és a dir, deixar la maldat, deixar de pecar per reprendre el bon camí. Tant en la Bíblia com en el Nou Testamentel penediment és molt important i aboca una idea de renovació, de buscar i entendre les coses d'una altra manera, d'un canvi de mentalitat important i, en definitiva, també de rumb i d'estil de vida. És el cas de l'ovella esgarriada que reprèn el bon camí. En els Evangelis és freqüent esmentar la frase de Jesucrist que diu: "No he vingut a cridar els justos sinó els pecadors al penediment", de manera que demostra que amb la seva doctrina busca la regeneració dels pecadors, que són manllevats del mal camí per ser reconduïts al camí de la justícia. En aquest sentit, segons el cristianisme el penediment és un pas previ al perdó, per bé que són figures diferents.

Però per penedir-se cal tenir consciència d'haver fet una cosa mal feta i, en conseqüència, s'ha de fer palesa una clara voluntat de rectificar la conducta. En aquest sentit es distingeix del remordiment (el sentiment de culpa), que no necessàriament implica un canvi d'actitud. Per tant, algú es pot sentir malament per un fet realitzat i, de resultes, prendre consciència de la seva malignitat, però això no sempre va acompanyat d'un canvi d'actitud. De fet, contràriament al que de vegades es creu, el sentiment de culpa més aviat immobilitza i no permet a les persones avançar en el canvi necessari.

Finalment, ja en el terreny més col·loquial parlem de penediment d'una manera molt més superficial. De fet, més aviat es fa servir per alertar sobre algun error en les nostres vides. No al·ludim necessàriament a una il·licitud o malignitat, sinó que més aviat ens referim a una elecció equivocada. Alguna cosa que hauríem d'haver fet i no vam fer, o viceversa.

Riure, malgrat tot