20/12/2012

La violència de la solitud

3 min

Ningú que mati el seu pare o la seva mare es pot considerar emocionalment equilibrat i, tanmateix, en general és penalment responsable. ¿Recorden el cas del menor de Múrcia que va matar els seus pares amb una catana japonesa que el seu pare tenia a casa? No només va assassinar-los a tots dos mentre dormien, sinó que també va matar la seva germana petita amb síndrome de Down "perquè no patís". Aparentment era un noi normal i fins aquell moment ningú no li havia detectat dificultats importants de comportament. I tot i així, ho tenia tot estudiat, planificat amb fredor fins al més petit detall. Aquest cas, del qual vaig conèixer amb profunditat els dictàmens forenses i la sentència, m'ha servit en moltes ocasions per explicar als alumnes la dificultat de diferenciar la normalitat del que no ho és, així com el fet que un diagnòstic de trastorn mental no sempre eximeix de la culpabilitat penal. Però sens dubte aquest fet va ser aïllat.

Una societat preventiva que volgués eliminar qualsevol tipus de delicte seria impensable, i en aquest sentit Durkheim ja afirmava que el delicte forma part de la normalitat i acompleix una funció en les societats organitzades. El problema és, com sempre, quantificar la violència que estem disposats a assumir o, en altres paraules, que considerem que forma part d'una normalitat.

EUA és un país enormement controlador. No sé si algú de vostès ha provat de comprar-hi una medicina sense recepta: és tota una proesa. Ningú no s'escapa d'aquest control, des del dels conductors d'autobusos, el dels centres i biblioteques, per citar-ne només alguns, sense oblidar, per descomptat, els entrebancs per entrar al país i les llargues cues d'emigració. Contradictòriament, en matèria d'armament és un lloc enormement permissiu. Cap de les massacres produïdes en els darrers deu anys no ha aconseguit que es prohibeixi la venda de pistoles i fusells, ni ha suposat la modificació d'una sola coma de la segona esmena. És més, en tan sols aquest últim any s'hi han venut 17.000.000 d'armes.

L'explicació d'un acte delictiu mai no és causal i així en general no es pot establir una relació directa entre un fet i el resultat. La generalitzada i habitual tinença i, en el seu cas, ús d'armes de foc no es pot atribuir, per descomptat, com l'única causa de la matança dels nens de l'escola de Newtown. Però sí que s'ha d'analitzar el motiu pel qual EUA és un dels països occidentals on aquests fets es repeteixen amb més freqüència. Un jove professor de Girona explicava l'altre dia a uns alumnes americans la història del Lazarillo de Tormes, i jo no vaig poder pensar sinó en la picaresca, el tripijoc de la petita estafa, desgraciadament tan estesa en la cultura espanyola (també dels catalans, esclar, i si no que ho preguntin a en Millet).

I encara que sembli un fet banal i pensant en la importància dels factors culturals, aquests dies m'ha cridat poderosament l'atenció la quantitat de gent gran que viatja en autobús per Nova York. No poden agafar el metro, esclar, perquè en la majoria d'estacions no hi ha ascensors, de manera que, ajudats per una mena de caminadors, pugen als autobusos. La majoria tenen unes condicions de mobilitat relativament precàries i, tot i així, es desplacen tots sols. En general no van mal vestits, però sí que tenen un aspecte descurat i porten llànties a la roba. Interessant-me per ells, m'expliquen que la majoria viuen sols. Una mala atenció sanitària per als que no són molt rics, sumat a un tipus de família en què rares vegades els avis veuen créixer els néts, provoca bona part d'aquestes situacions de desatenció.

I passa el mateix amb els joves. En criminologia és molt important tant el control social formal com l'informal. El primer el constitueixen principalment la justícia i les forces de seguretat, que si bé són rellevants, a ningú se li escapa que el seu camp d'actuació és limitat, ja que només poden intervenir un cop el fet ja s'ha produït. D'altra banda, el control social informal, format per la família, l'escola i l'entorn, és molt més efectiu. Molts problemes es poden resoldre de manera preventiva a través dels controls informals. Un model de societat individualista posa el seu pes i la seva confiança en el control formal descuidant l'informal. Avui, per exemple, els EUA representen el país amb el màxim nombre de presos: 2.293.157, una xifra que està molt per sobre de la Xina. Juntament amb Rússia, representen els països amb més població penitenciària.

Així doncs, davant de fets que provoquen tanta commoció com una matança escolar, no hauríem de reflexionar tant sobre les facultats mentals de l'individu, sinó estudiar de quina manera les estructures socials permeten que aquests nens creixin i es desenvolupin sense que ningú n'adverteixi el dolor, la desgràcia i la brutalitat interiors.

stats