A 600 KM: DES DE MADRID

La suplent queda tacada per Bárcenas

Arriba la gran cita electoral d’aquesta campanya. Debat a quatre. Dilluns, a les seves pantalles. Estiguin atents perquè diuen que aquestes eleccions es guanyaran no al carrer, sinó a la televisió

ESTHER PALOMERA
ESTHER PALOMERA

Arriba la gran cita electoral d’aquesta campanya. Debat a quatre. Dilluns, a les seves pantalles. Estiguin atents perquè diuen que aquestes eleccions es guanyaran no al carrer, sinó a la televisió. S’imposarà l’emergent Rivera? Remuntarà Iglesias? Salvarà la pell Sánchez? Golejarà Rajoy? Perdó, que el candidat del PP no hi serà. Hi enviarà una substituta, Soraya Sáenz de Santamaría. Nul respecte pels ciutadans, que són els que tenen dret a conèixer les propostes dels contendents per ells mateixos, i no pels seus portaveus.

La suplent no és candidata a res, que se sàpiga. Només la número dos de la candidatura per Madrid, però Rajoy ha decidit que sigui ELLA qui es mesuri als seus adversaris. ELLA balla a El hormiguero i puja en globus aerostàtic amb Jesús Calleja. El candidat del PP va pujar un dia a un helicòpter i va passar el que va passar... Soraya queda millor a la televisió, sembla jovial -encara que per Madrid circuli la maledicència que cada vegada que agafa un globus un periodista perd el lloc de treball- i al costat d’Iglesias i Rivera pot passar per una nova política i quedar bé, encara que els mètodes que utilitzi sigui més propis d’altres temps.

Premi o marró? Aquesta és la pregunta. El primer s’hauria d’interpretar en clau successòria, i el PP diu que no està en aquest punt. Però imaginem que no diuen tota la veritat i que l’home dels vuit cognoms gallecs té al cap assenyalar la seva possible successora amb aquesta suplència. Si Soraya perd el debat, el perd Rajoy. I si el guanya? Potser igualment el perd també Rajoy i el PP comença a fer la pilota a l’assenyalada per si el líder de Ciutadans es passa de frenada i exigeix el cap de Rajoy per donar suport a una investidura amb un candidat de dretes. Tot són conjectures perquè a Sáenz de Santamaría ja li dauren la píndola més del compte, i no només els peperos. També els empresaris, els banquers i els tòtems de la comunicació. Que per això ha tingut tot el poder a les mans, l’ha exercit en els últims quatre anys amb mà de ferro i ha pontificat des de la taula del consell de ministres com si fos la senyoreta Rottenmeier . Igual com vetava una imatge de l’ escrache a les portes de casa seva en una cadena privada, vetava un periodista en una tertúlia, advertia de les conseqüències de publicar una informació o altra en primera pàgina mentre la seva pitjor enemiga al PP, María Dolores de Cospedal, es menjava dilluns sí i dilluns també els marrons del cas Bárcenas a les rodes de premsa del carrer Génova.

L’ombra de la sospita

Però tot això s’ha acabat. Sáenz de Santamaría ja està tacada també per l’ombra de l’extresorer del PP, després de ser publicat un manuscrit inèdit remès al jutge Ruz i que revela que ella mateixa i el príncipe de las tinieblas [Mauricio Casals, president de La Razón ] van organitzar una reunió amb comandaments policials per ajudar en la defensa de Luis el cabrón. Per tant, ja no és, segons el document, la doña limpia del govern. Com va dir Cospedal, que cadascú s’ocupi dels seus assumptes. Mal començament per al debat per excel·lència.

Madrid