26/03/2016

Al·là beneeixi el rock&roll

4 min
Patrick Stollarz / AFP

Europa ha de triar entre abandonar-se o sobreviure. Trair-se definitivament o fer front a l’obscurantisme amb les úniques armes que tenim, les de la llum. L’objectiu dels terroristes no és només aterrir-nos. És que la por ens corqui i que abandonem els nostres valors comuns: pau, democràcia, igualtat i llibertat. O el que en queda, dels valors tradicionals de la Unió Europea, que es demostra exhausta quan pacta amb Turquia l’expulsió de refugiats i accepta que faci de policia de les nostres fronteres a canvi de no mirar la precarietat del règim d’Ankara. Expulsem els refugiats que fugen de la guerra de Síria i que aconsegueixen penosament trepitjar territori de la Unió, i ho fem pagant generosament a Erdogan i girant la cara quan aixafa els kurds, homes i dones que lluiten contra l’Estat Islàmic.

Els atemptats de Nova York, Madrid, Londres, Copenhaguen, Istanbul, Jakarta, Nigèria i Brussel·les tenen un efecte emocional i estratègic. Els fanàtics religiosos, ja sigui amb la marca d’Al-Qaida, d’Estat Islàmic o de Boko Haram, pretenen atemorir i canviar els valors i hàbits de tolerància i llibertat personal a canvi d’una promesa de paradís al més enllà o d’un califat del terror a la terra. Fanàtics, ignorants, reprimits... la millor Europa els respon quan París torna a les terrasses, es reprèn la música i les dones exerceixen la seva llibertat.

Avui hi ha 18 jihadistes detinguts en 6 països diferents per col·laborar en els atemptats de París, i Salah Abdeslam va estar fugat durant quatre mesos per ser capturat finalment al seu barri de Molenbeek, a Brussel·les. L’adoctrinament dels joves es fa per internet i la captació en porta milers a camps d’entrenament o de guerra de l’EI. Segons l’AFP, de Bèlgica n’han sortit en dos anys 470 joves cap a Síria i l’Iraq, i es calcula que 1.700 han marxat de França, 760 d’Alemanya i del Regne Unit, i 2.400 de Rússia. D’Espanya es calcula que són 133 els joves que han marxat a fer la jihad. En molts casos són nois i noies nascuts i educats a Europa.

Per què marxen? Per una “qüestió d’expectatives”. Així ho qualificava aquesta setmana, en una conversa, un especialista en la integració de la diversitat en una ciutat de Catalunya que té escoles on 9 de cada 10 nens són catalans de religió musulmana i pares nascuts a fora. Són joves educats en la teòrica igualtat d’oportunitats i que coneixen el racisme i la manca de futur especialment quan surten al mercat laboral. Aleshores, quan el nostre ascensor social no funciona, és quan l’èpica de l’aturat o l’electricista és molt limitada enfront de la de l’heroi de la lluita contra Occident que ocuparà les portades i arribarà a un paradís on l’esperen unes quantes verges.

Però la frustració no explica convertir-se en un assassí. Un exèrcit de fanàtics religiosos esperen que el caldo de cultiu de la frustració, sumat a la propaganda de l’odi, afavorida per la nostra política exterior hipòcrita, es converteixi en una fàbrica de reclutament d’assassins anomenats màrtirs. Quan la guerra ja no es fa només al front sinó al metro, és fàcil matar massivament si s’està també disposat a morir.

La integració i la cooperació europea és l’única sortida a la situació actual i no hi ha dreceres. Cooperació en política exterior i interior. La política exterior comuna ha d’afrontar els errors dels últims anys. La guerra a l’Iraq va ser una irresponsabilitat que es paga cara i la deixadesa a Síria i l’Afganistan ha fet créixer el poder de l’integrisme islàmic, que exporta la guerra a les nostres ciutats. Replegar-nos atemorits és el següent error. Europa ha d’acollir els refugiats i donar-los un futur. De manera realista, amb les condicions que siguin acceptables per als menys afavorits dels nostres ciutadans, amb l’esforç de tots.

En matèria de política de seguretat, França és encara en estat d’emergència i gairebé 12.000 soldats patrullen pels seus carrers. El president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, ha acusat els Vint-i-vuit de passivitat per no haver aprovat les mesures pactades després dels atemptats de París. De fet, el Parlament no ha aprovat el registre de passatgers aeris dins la UE i els lobis posen obstacles a la directiva sobre control d’armes. Juncker parla d’una unió de la seguretat a l’altura de la unió econòmica i monetària. Aquest cop té raó.

No hi ha drecera: participar en la guerra a Síria, educar els joves en la diversitat i el respecte, tolerància zero amb el racisme, tornar a engegar el nostre ascensor social, integrar sense renunciar als nostres valors fonamentals, apostar pels moderats, acollir els refugiats amb polítiques realistes que inverteixin en benestar i integració i ens salvin de la nostra misèria moral, econòmica i intel·lectual.

Haurem de combatre internament simplistes i piròmans com els governs de l’est d’Europa que parlen d’acollir refugiats només si són cristians, o Marine Le Pen, que compara les pregàries col·lectives al carrer amb l’ocupació nazi.

L’aspirant a candidat republicà a la presidència dels Estats Units Ted Cruz ha proposat la creació de patrulles que vigilin barris musulmans. Ell, fill de cubà que va fugir de la dictadura castrista amb el somni d’una vida d’oportunitats i llibertat. L’obertura cultural, el soft power americà, farà més per Cuba que l’embargament. Potser algun dia Eagles of Death Metal o els Rolling Stones tocaran a Síria o l’Afganistan sense por. Al·là beneeixi el R&R.

stats