Carregar-se de raons

Vivim les últimes hores per decidir com viurem els propers anys. El president Carles Puigdemont va actuar ahir amb la valentia i la responsabilitat dels que tenen en compte els costos de les seves decisions sobre el conjunt més enllà de la satisfacció dels seus. A contracor, independentista inqüestionable, el president de la Generalitat es va arriscar a fer front a les traïcions, les crítiques i la decepció de molts ciutadans a canvi de protegir les institucions in extremis. El president va valorar que el risc de violència és real després de la demostració de l’1-O i estava decidit a optar per la pau als carrers i preservar quatre dècades d’autogovern. A canvi, el PP havia de renunciar a imposar un article 155 que obre un període de tenebres, un veritable cop d’estat. Però Espanya fa política de navalla a la faixa i dret de conquesta. Tot i que la mediació del lehendakari va acostar posicions, no ha aconseguit que el PP renunciï a la revenja i a l’ocasió històrica d’arrasar un cop més Catalunya. El PP ha menystingut la mà estesa, i ara ja és tant a Madrid com a Brussel·les que els sectors moderats veuen com l’“ A por ellos ” s’imposa de nou dins del govern del PP i en molts mitjans de comunicació. Ho veuen els empresaris que han mediat i els líders europeus que observen. La partida es juga a Europa i és molt important perseverar i demostrar sempre qui ofereix la mà i qui la nega. Qui reprimeix i qui amenaça. El Parlament té fins demà a les dotze del migdia per decidir l’estratègia definitiva i l’Estat, per civilitzar-se. Poc marge.