Europa, desperta!

Directora de l'ARASabíem que podia passar, però no ho volíem veure. Pensàvem que, malgrat tenir moltes raons per estar fastiguejats, els britànics no estriparien les cartes. I que, en l’últim moment, continuarien jugant. La forta identitat insular, l’euroescepticisme crònic que sempre ha garantit excepcions, la diana fàcil dels immigrants, la inoperant burocràcia de Brussel·les... no serien motius suficients per donar un cop de porta. Però el Regne Unit ha decidit marxar. El resultat del referèndum exigirà ara una negociació inèdita, que pot ser dura per desincentivar altres moviments antieuropeistes com el francès.

Els britànics i els seus líders polítics hauran de revisar ara les incompetències pròpies i el seu lloc al món. Als populistes de la solució fàcil no els quedarà més remei que començar a parlar amb precisió i donar respostes complexes a problemes complexos. Quan els culpables no siguin la burocràcia i l’immigrant, potser s’hauran de donar explicacions sobre els efectes devastadors de la crisi i els canvis tecnològics sobre el mercat de treball, s’haurà d’afrontar l’efecte de la globalització sobre la identitat i l’orgull nacional. S’hi haurà de respondre sense solucions màgiques.

La cancellera Angela Merkel i el president François Hollande es converteixen ara en els dos pilars de la UE, sense el contrapès liberal britànic. Cal despertar. Reconstruir. Adaptar-se i mirar la nova situació amb lucidesa. Dissimular no té sentit. Cal més Europa per salvar Europa.