L’OBSERVADORA

Involució o incertesa

CRUÏLLA. La gran majoria dels ciutadans convocats a les eleccions del 28 d’abril poques vegades hauran tingut a les seves mans una decisió política de tanta transcendència. Amb l’Estat travessant la pitjor crisi política des del cop militar, l’escenari que resulti de les urnes marcarà quina serà la direcció futura d’Espanya i si el sistema polític anirà cap a la involució, mantindrà l’ statu quo o serà capaç, en el millor dels casos, d’evolucionar. Erosionat profundament per la incapacitat de respondre a l’allunyament d’una bona part de la societat de Catalunya i havent deixat en mans dels jutges ja fa dècades la interpretació original de l’esperit de la Constitució, la democràcia espanyola va perdent adhesió ciutadana i es distancia, potser definitivament, de la convivència en la diversitat.

En un moment crític, la coalició que sigui capaç de formar govern definirà l’orientació de l’arquitectura institucional d’Espanya. Els ciutadans decidiran si s’aprofundeix en la debilitat democràtica i l’homogeneïtzació consolidant la involució que proposa la dreta o s’obre una incògnita. L’alternativa a la involució és mantenir la situació actual o evolucionar cap a un projecte alternatiu que no està concretat i que en el que és fonamental encara està per escriure.

El catedràtic de dret Bartolomé Clavero deia divendres en unes jornades per al diàleg entre Catalunya i Andalusia a Barcelona que la Constitució necessita el “procediment de pacte” i va ser ja als anys 80 quan es va començar a prescindir dels registres del règim especial i es va crear la il·lusió que totes les comunitats eren iguals perquè deixés de tenir sentit la diferenciació entre “nacionalitats i regions” i entre territoris de règim comú i de règim especial.

Clavero responsabilitza el PSOE de permeabilitzar la societat amb una actitud solapadament anticatalana i antibasca per concloure que “si el PSOE no desactiva la incultura política de l’anticatalanisme i l’antibasquisme no hi haurà sortida” a la situació actual.

Clavero té raó quan situa en un pla determinant la tensió interna del PSOE, que no permet saber amb certesa quin és el seu projecte de futur, dividit entre la reacció interna arrelada en el populisme uniformitzador i basat en el greuge, i les tímides propostes federalitzants.

URNES. “Portar el país de la preindependència a la preautonomia” era el temor expressat pel president Puigdemont quan es debatia entre convocar eleccions o anar a la DUI. L’onada de la reacció que vivim no necessitaria ni Vox ni tan sols el 155 per satisfer la voracitat del PP i Ciutadans contra els drets de Catalunya acabant amb l’autonomia dels Mossos d’Esquadra, l’escola i els mitjans de comunicació públics. Per combatre-ho només hi ha urnes i perseverança en la via democràtica i en la voluntat real de diàleg.

Urnes, diàleg i temps i perseverança. La majoria dels catalans han decidit que no volen que ningú prengui per ells la decisió sobre el seu estatus polític col·lectiu i així ho expressen cada cop que algú els hi pregunta. Com diu Javier Pérez Royo, “si a l’Estat no se li pot imposar un Estatut amb el qual no estigui d’acord, a Catalunya tampoc”.

“¿Els catalans tenen dret a decidir el seu futur com a país votant en un referèndum?”, ha preguntat el CEO després de dos anys, i els resultats es mantenen malgrat tot. El 78,7% dels enquestats es mostren “molt o bastant d’acord” amb la convocatòria d’una consulta. Els partidaris del sí (48,4%) mantenen els quatre punts d’avantatge respecte als del no (44,1%) que ja van obtenir en l’últim baròmetre, l’any passat. Els partidaris de l’estat independent (39,7%) continuen per davant dels que defensen que Catalunya sigui una comunitat autònoma (26,3%) i els que consideren que la millor opció seria optar per un estat federal (21,5%). Només un 5,9% són partidaris de la desaparició de l’estat autonòmic. El CEO ha preguntat també sobre la monarquia -cosa que no fa el CIS- i els resultats són importants. A Catalunya el 75,9% prefereixen la república, mentre que un 12,3% consideren que la monarquia és el millor sistema de govern.

Que Espanya està en crisi i s’enfronta a un declivi democràtic si no reaccionen les forces del progrés és impossible no veure-ho. Els fonaments de l’Estat es debiliten i la bona notícia és que les veus que ho constaten són cada cop més, però potser no suficients per encarar un pas endavant amb valentia. Mentrestant, molts catalans han abandonat ja la idea de reformar Espanya en aquests últims anys i no la recuperaran per més repressió que s’exerceixi en contra.