22/01/2018

L’AVE com a metàfora

1 min

“Ens va bé quan viatgem junts en el mateix tren”, deia ahir Mariano Rajoy llegint un discurs ple de tòpics sense contrastar-lo amb la realitat més immediata. La inauguració del tram de l’AVE entre València i Castelló s’havia fet amb 22 minuts de retard per una avaria i les xarxes anaven plenes de la imatge d’un tren de Rodalies avançant el comboi del president. Aparentment en el mateix moment, però en realitat a anys llum de distància, Carles Puigdemont explicava a un grup d’universitaris i desenes de periodistes, a Copenhaguen, la situació dels presos polítics, la manca de diàleg i les febleses de la democràcia espanyola. Puigdemont ha tornat a posar l’Estat en una situació incòmoda i se n’ha sortit. Abandonant Bèlgica ha deixat en evidència la fragilitat de l’euroordre que el jutge espanyol va haver de retirar per por a un revés judicial malgrat l’actuació desacomplexada de la fiscalia. El jutge instructor del Tribunal Suprem Pablo Llarena no ha reactivat l’ordre de detenció, com se li suggeria intensament, i no ha dubtat a escudar-se obertament en motivacions polítiques sense cap rubor. Carles Puigdemont és el candidat a la investidura i qui a priori compta amb més suports a la cambra. Ahir va tornar a deixar Rajoy descol·locat utilitzant el focus internacional a discreció.

L’AVE de València a Castelló triga quatre minuts més i és més car que l’Euromed. Si la mesura del progrés a l’Estat és l’AVE no hauríem d’oblidar que només un país supera Espanya i, inquietantment, és la Xina.

stats