18/10/2016

Manca d’ètica política, ministre

1 min

Primer va arribar el Generalísimo sense cap, després la Fundación Francisco Franco. Amb una retòrica rica en adjectius de naftalina, denuncia la “barbàrie” de decapitar l’estàtua de bronze de “l’estadista espanyol més important des dels Reis Catòlics” i adverteix “per experiència històrica” que “aquests vents de furor iconoclasta sempre acaben en tempesta caïnita”. Però no acaba aquí la fúria nostàlgica de la Fundación, que conclou que “s’ha de fer mirar per un exorcista qui no cregui en Déu i ignori la història”. Som al 2016.

Entretinguts com estem entre la nina inflable i els que amenacen d’enviar el pare Karras a Barcelona, ens pot passar per alt la reprovació d’un membre del govern. Ni més ni menys que el ministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz, a qui tots els partits del Congrés excepte el PP han reprovat per accions i actituds antidemocràtiques i “manca d’ètica política”.

Les seves converses amb l’exdirector de la presumpta Oficina Antifrau, que van ser filtrades per la premsa, no deixen lloc a dubte sobre la manipulació i l’ús del càrrec públic per combatre el contrincant polític i pressionar la fiscalia.

El ministre en funcions, que no només no ha dimitit sinó que va sonar per a la presidència del Congrés, es considera una “víctima” política. Això sí que no, senyor ministre: una cosa és conspirar i una altra que, a més, es deixés gravar dins del seu propi despatx del ministeri de l’Interior. Plegui per joc brut polític o per ineptitud.

stats