Mentrestant a Catalunya...

DirectoraEl que alguns qualifiquen de “problema català” fa anys que és el problema d’Espanya, però la resposta de l’Estat continua sent ignorar el diàleg polític i recórrer al Tribunal Constitucional. El pretès àrbitre és el mateix tribunal que va ventilar-se un Estatut aprovat pel Parlament de Catalunya, passat pel ribot del Congrés, del Senat i tornat a aprovar en referèndum per la majoria de catalans. Una sentència que no va acabar només amb l’Estatut sinó també amb l’esperit que algun dia va tenir la Constitució espanyola i amb el pacte polític de la Transició. El PP ha fet la resta aplicant una involució perseverant del model descentralitzat de l’Estat i dosis ingents de menyspreu.

La majoria sobiranista al Parlament és sòlida i té la legitimitat de 72 diputats i el 48% dels vots. No es tracta d’una majoria només sentimental, sinó d’una majoria racional que ha desconnectat del projecte d’Espanya i que ha renunciat a participar en la seva regeneració. De fet, Espanya també sembla que hagi renunciat a la seva pròpia regeneració política.

Puigdemont probablement ha salvat un nou punt de partit i s’ha garantit els vots per superar la qüestió de confiança. El procés continuarà endavant. Les dades del CEO indiquen que la majoria independentista avança clarament i que la centralitat a Catalunya està a favor d’una consulta. En qualsevol cas, s’haurà de fer política. Però per això caldrà que Espanya entengui que té un problema.