Moderi el seu ímpetu, senyora

El pitjor de la compareixença parlamentària del ministre de l’Interior no va ser la xifra de 87 milions d’euros gastats en la repressió de l’1-O. No va ser el permanent menysteniment de l’actuació d’uns comandaments dels Mossos que van tenir present la proporcionalitat i els límits d’una policia al servei de la ciutadania. El pitjor no va ser que qualifiqués de “legítima, professional i proporcionada” l’actuació de la Policia Nacional contra ciutadans pacífics als col·legis electorals. El pitjor de la intervenció de Zoido no va ser l’opacitat que envolta els criteris d’actuació i la nul·la capacitat de retre comptes i assumir errors. No va ser l’afirmació que l’independentisme va “organitzar episodis d’odi i assetjament”. Tampoc no va ser el pitjor que s’utilitzessin les paraules justes per induir la justícia a aplicar els delictes de rebel·lia i sedició.

Posats a triar, el pitjor de la compareixença de Zoido va ser la rialleta, el tu-ja-m’entens d’aire caciquil. Aquell to de suficiència de qui considera que té la raó absoluta i no necessita retre comptes, ni donar explicacions de la seva incapacitat, dels seus errors quan actua com un piròman; de qui que en comptes de qüestionar-se reparteix medalles. La desimboltura de recomanar a algú “moderar el seu ímpetu” quan es remou d’impotència a la cadira de la comissió davant la impunitat de la mentida que suposa qualificar d’exemplar l’ “A por ellos” de l’1 d’octubre.