17/02/2017

Operació salvar la monarquia

1 min

El Palma Arena és un velòdrom car i inútil. Quan la justícia investigava si Jaume Matas havia delinquit permetent el faraònic sobrecost d’una obra infrautilitzada durant anys, van sortir noves preguntes relacionades amb la seva campanya electoral, amb els costos desproporcionats d’alguns congressos. En el judici de Matas, un gran periodista de l’illa ens explicava qui hi havia realment al darrere de l’afer i ens preguntàvem amb escepticisme si mai es jutjaria. El mateix periodista definia aleshores Mallorca com la Sicília sense morts, una frase que ha donat títol a una novel·la de Guillem Frontera. Però es va obrir la peça 25 del macrocàs i hi ha hagut sentència. La justícia va declarar culpable de prevaricació i frau Iñaki Urdangarin, el cunyat del rei Felip VI. Mentrestant, Joan Carles I va abdicar i la seva filla Cristina i el seu marit van ser separats de la família reial.

Cristina de Borbó ha sigut absolta, però el tribunal li imposa una multa com a responsable civil a títol lucratiu. La decisió judicial és una bona notícia per als ciutadans, que saben que tothom pot ser jutjat. El que no és tan bona notícia és tot el que hem vist sobre la capacitat de xantatge de Manos Limpias i que hàgim arribat a tenir el convenciment que, a més dels advocats defensors, la fiscalia treballava per a l’absolució de la infanta. Que les associacions de fiscals parlin “d’ingerència de l’executiu” aquesta mateixa setmana pel cas del president de Múrcia afina el convenciment que si volen credibilitat hauran de lluitar per tenir-la.

stats