Puigdemont és maçó?

Vista la involució de la qualitat democràtica espanyola amb la borrosa divisió de poders, la debilitat de la llibertat d'expressió, la criminalització de les idees i la caricaturització de l'independentisme com el mal absolut, qualsevol dia la premsa d'estat es preguntarà si Puigdemont és maçó. Com en els vells temps. La decisió de la justícia alemanya és difícil de pair per a un estat acostumat a imposar-se i que intenta 'borrokitzar' el moviment independentista per justificar-ne la repressió. El relat de la violència es construeix en les interlocutòries, que Alemanya desatén, i s'anima des dels partits nacionalistes espanyols i els mitjans de comunicació inspiradors de l'"A por ellos". La protesta d'aixecar barreres d'un peatge es considera ara terrorisme i l'abús de poder busca provocar que es desbordi la indignació de molts catalans. El moviment sobiranista ha sigut i és cívic i exemplar, i el seu èxit depèn del fet que ho continuï sent, perquè l'opinió pública internacional està més atenta que mai. Contra la humiliació, dignitat i pacifisme. Tot govern digne d’aquest nom governa amb lleis i les fa respectar, però té l’obligació de governar amb les persones, els seus desitjos, els seus sentiments i les seves aspiracions. Com em recorda el net d'un destacat polític de la República exiliat durant dècades, ja ho va dir Montesquieu: “No hi ha pitjor tirania que la que s’exerceix a l’ombra de les lleis i sota l’aixopluc de la justícia”.