Publicitat
Publicitat

L’APUNT

Tocats, però no enfonsats

En totes les administracions del món hi ha una diferència entre funcionaris a seques i servidors públics. En la segona categoria s’inscriuen tècnics de qualitat en qualsevol nivell, amb un alt sentit del deure i un extra de dignitat institucional. Són els que garanteixen la continuïtat de l’administració i els que amb la seva professionalitat tenen sempre present que és l’erari públic el que els paga el sou i que ells estan al servei del conjunt dels ciutadans. Als cínics, aquesta diferència els deixa freds, però la Generalitat està plena de servidors públics amb sentit de la responsabilitat i dignitat institucional.

De la mateixa manera, el país està ple de ciutadans que han vist lluitar els seus pares i els seus avis o que han treballat ells mateixos per recuperar i millorar les institucions. Tots ells s’enfronten a l’aplicació de l’article 155, que acabaria amb l’autogovern de la Generalitat i per a tots l’aprovació de la suspensió seria un cop molt dur. Aquests dies hi ha cares d’abatiment. A l’administració, a la policia a l’entorn del major Trapero, a la societat civil a l’entorn de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. La sensació és d’abatiment. En un entorn polític responsable, la decisió també hauria de ser lamentable per als que l’aprovaran i, previsiblement, la celebraran. L’aplicació del 155 és un fracàs de la Transició i de l’estat espanyol. Humiliarà Catalunya, però marcarà el final del règim del 78 i mostrarà un cop més la incapacitat de diàleg, de negociació i de progressar sense arrasar la diferència.

Etiquetes