Els de la gasolina

Quan les coses es compliquen surten els de la gasolina. La moderació té poca prèdica i l'oratòria inflamada, la gesticulació i la tendència històrica a la bullanga s'imposen. Si en algun moment va semblar que l'estratègia de rebaixar la tensió podia portar fruits concrets, la victòria de Vox a Andalusia i l'estratègia del com pitjor millor han condicionat l'escenari. Pedro Sánchez ha respost a l'avenç de la ultradreta i els grinyols interns del PSOE amb un discurs patriòtic contra els independentistes que el van fer president i mantenint l'error de celebrar un consell de ministres a Barcelona coincidint amb l'aniversari de les eleccions convocades per Rajoy a Catalunya i que haurien d'haver culminat amb la investidura de Carles Puigdemont. Sembla que Sánchez es dirigeixi a una convocatòria electoral, i ho fa sense cap proposta concreta per superar l'enfrontament amb la majoria de la societat catalana. L'enduriment del discurs al Congrés s'agreuja amb la proximitat judici i el pas dels dies en vaga de fam dels presos polítics. En aquest ambient degradat arribarà la propera tanca a saltar i cada cop serà més alta. El moviment sobiranista busca la manera de respondre a la celebració d'un consell de ministres que és, com a mínim, innecessari. L'ambient es va enrarint, però la realitat continua sent la mateixa: el sobiranisme només tindrà credibilitat si és pacífic, i el seu únic possible interlocutor és un Sánchez que està acovardit.